Utilitzem cookies pròpies i/o de tercers per fer l'anàlisi de la navegació dels usuaris de la nostra web. Més informació.
Catalunya activa el botó vermell contra la violència institucional: el SIRECOVI
08/11/2017
Anna Vallvé Fontana
Secció de Drets Humans
El passat dia 25 d’octubre la Secció de Drets Humans de l’ICAT, va organitzar una xerrada sobre el SIRECOVI, un sistema de registre i comunicació de la violència institucional, amb l’objectiu de vetllar i protegir la integritat i la dignitat humanes de totes aquelles persones que es troben sota la tutela d’institucions publiques, per haver estat privats de llibertat (presons, comissaries de policia, centres de menors o centres d’internament d’estrangers), o han patit violència institucional mentre han estat detingudes, o mentre participaven en manifestacions al carrer.
És un sistema creat i gestionat per l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans, centre d’investigació de la Universitat de Barcelona, i no és un mecanisme processal, no podent ser part ni tramitar procesos penals ni judicis.
La comunicació del pressumpte maltractament, pot provenir tant de la pròpia víctima, com dels familiars, amics, advocats, testimonis o alguna organització de Drets Humans.
Els dos ponents que ens van venir a impartir la xerrada, l’Alejandro Forero i Cristina Calabuig, jurista i psicòloga del SIRECOVI, ens van explicar les seves experiències a diferents presons i centres, i ens van confirmar que avui dia, al segle XXI i per estrany que pugui semblar, hi ha maltractaments i tortura, tant físics com psicològics de les persones tutelades, per part dels funcionaris i els cossos i forces de seguretat.
Sovint aquestes pràctiques es duen a terme en llocs tancats i ocults amb molt pocs, per no dir nuls, elements provatoris,i la por de les víctimes a denunciar les tortures per por a les represàlies, dificulten molt el poder advertir la seva comissió, i el poder actuar en conseqüència. Les cel.les d’aïllament en són un clar exemple: no només pels greus efectes fisiològics, psicològics i psiquiàtrics del confinament prolongat que comporta, a l’estar en unitats penitenciàries de règim tancat, sinó que és en aquest tipus de mòduls d’aïllament, on es produeixen la majoria de maltractaments i tortures.
Davant aquest retrocés en la protecció dels drets humans, el que s’intenta és exigir l’entrada dels professionals de l’Observatori als diferents centres de privació de llibertat, per poder escoltar als reclusos que pateixen violencia institucional, contrastar informació, amb d’altres reclusos i amb els propis funcionaris, i comunicar la situació a les institucions competents i a les organitzacions de drets humans, per tal de fer un seguiment del cas, protegir a la víctima i castigar a la persona que ha dut a terme la citada actuació violenta.
Al gener de 2017 es va crear un Grup de Treball al Parlament de Catalunya, arran de les denúncies de tortura de presos a les presons catalanes, concretament a la presó de Brians I, per tal de posar fi al règim d’aïllament, per garantía de drets i perquè la seva naturalesa no té res a veure amb la finalitat de la pena. De fet a Brians I, vàries persones s’han tret la vida mentre es trobaven en cel.les d’aïllament. Per no parlar dels CIRES, de les condicions de treball dels presos i preses que es troben interns en aquests centres, i de la vulneració dels drets fonamentals més bàsics.
El que ens va sorprendre més, és que un organisme com el SIRECOVI que duu a terme una tasca tan fonamental i necessària per la dignitat humana, estigui integrada per nomès cinc persones, i en conseqüència nomès pugui treballar l’àmbit de les presons catalanes, i maltractaments i tortures que es duguin a terme a Catalunya. Està clar que aquesta organització és mereixedora de més subvencions i ajudes econòmiques, per tal de poder desenvolupar aquesta gran tasca humanitària, que pretén protegir i garantitzar uns drets fonamentals, bàsics i mínims, que haurien de ser inviolables en qualsevol situació.