Utilitzem cookies pròpies i/o de tercers per fer l'anàlisi de la navegació dels usuaris de la nostra web. Més informació.
“Un primer repte que tenim entre tots plegats és destacar el valor social i econòmic que aporta invertir en Justícia”
17/07/2023El 16 de gener de 2023 Virgínia Martínez Torres va ser nomenada directora dels Serveis Territorials de Justícia a Tarragona, en substitució de Mònica Solé Padró. Llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat Rovira i Virgili, ha cursat un postgrau en Gestió i Direcció de Centres Educatius a la mateixa universitat i també té un postgrau en Processos Editorials per la Universitat Oberta de Catalunya i un altre en Lideratge Institucional i gestió de Polítiques Públiques per la UManresa. Ha publicat diversos llibres en promoció dels drets humans i dels ODS com ara Tenim drets. És funcionària del cos superior de l’Administració pública i actualment exercia la docència a l’institut Baix Camp de Reus, a batxillerat. Amb ella parlem de la situació de la Justícia a la nostra província i de quines accions de millora i actuacions hi ha previstes de posar en marxa pel seu departament.
Els conflictes laborals i la demanda de millores del personal de l'Administració ha marcat l'agenda d'aquest 2023, també aquí a Tarragona. Quines mesures es preveuen aplicar per part de l'Administració que representa, per prevenir i pal·liar els efectes de tants mesos d'aturades?
En primer lloc, deixeu-me donar-vos les gràcies per la possibilitat de poder explicar la feina que estem duent a terme des del Govern de la Generalitat i per la bona acollida que he tingut amb totes les professionals del dret amb qui hem compartit debats, reunions, feina, projectes i moltes estones des que desenvolupo aquesta tasca aquí al territori.
És clar que no podem obviar que l’àmbit de l’Administració de justícia està vivint uns moments complexos, que denoten el malestar de diversos col·lectius professionals. I això pels poders públics és una alerta que ens preocupa i que ens ocupa.
De fet, a l’última memòria d’activitat del TSJC es destacava l’augment de les càrregues de treball: els ingressos de demandes havien augmentat un 11%, mentre que la pendència (assumptes pendents de resolució) ho havia fet en un 20% i aquesta dada és alarmant perquè implica que la tendència no és bona i per tant calen més recursos, cal més inversió.
És un fet que l’Administració de justícia ha estat infradotada econòmicament, doncs històricament no s’hi ha invertit prou. Per tant, un primer repte que tenim entre tots plegats és destacar el valor social i econòmic que aporta invertir en Justícia. Que la Justícia funcioni bé o malament té un impacte directe al benestar de les persones i també a l’economia d’un país.
Els països desenvolupats ho són per la seguretat jurídica que tenen i això ho proporciona un sistema judicial eficient. Des del Departament de Justícia, Drets i Memòria estem convençudes que és així i volem treballar per a que arreli socialment aquest missatge.
El malestar expressat aquests darrers mesos per part de diferents col·lectius que presten serveis a l’Administració de justícia és una mostra de que arriba el moment que els poders públics posin l’atenció en l’àmbit judicial, i aquest Departament treballarà incansablement per a tenir-los.
Vostè va prendre possessió del càrrec ara fa sis mesos. Quins són segons el seu parer els colls d’ampolla amb que es troba la Justícia a Tarragona?
Un dels principals esculls a Tarragona és la seva dispersió judicial; de fet, els diferents òrgans judicials es troben dispersos en set punts de la ciutat, generant moltes ineficiències tant per la ciutadania com per l’Administració. Cal recordar que Tarragona és l’única capital de demarcació que no disposa encara d’un pol que concentri les diferents dependències judicials, i aquest Departament de Justícia, Drets i Memòria posarà punt final a aquesta anomalia.
El partit judicial de Tarragona dona servei a 13 municipis de les comarques del Tarragonès i l’Alt Camp, que sumen més de 220.000 habitants. Disposa de vuit jutjats de primera instància, sis jutjats d’instrucció, cinc jutjats penals, quatre jutjats socials, dos jutjats contenciosos administratius, un jutjat mercantil, un jutjat de menors, un jutjat de violència sobre la dona, el Registre Civil i 4 seccions de l’Audiència Provincial (dues civils i dues penals). El passat mes de març vam posar en funcionament el 4t Jutjat social.
Després de més de 20 anys, doncs, el nou Fòrum de la Justícia de Tarragona ja té cobertura pressupostària. S’ubicarà a la coneguda com a zona del Francolí, concretament en un solar propietat de la Generalitat, al carrer Arquebisbe Pont i Gol de Tarragona, molt a prop de la Guàrdia Urbana, de la comandància de la Guàrdia Civil i de l’Hospital Joan XXIII.
El nou Fòrum estarà al costat del Centre Obert de Tarragona, que es va inaugurar el passat mes de març amb un pressupost d’11 milions d’euros, i amb el que conforma una unitat arquitectònica i urbanística uniforme. Seran dos edificis independents, separats per un carrer privat exclusiu per als serveis judicials i que, alhora, farà de barrera física entre les dues construccions. El projecte respon a criteris d’autosuficiència i d’integració harmònica en el context de la ciutat de Tarragona, i contribuirà a revitalitzar l’àrea urbana i a enfortir el creixement urbà.
El nou espai acollirà tots els equipaments de Justícia, des de l’Audiència Provincial fins a tots i cadascun dels òrgans judicials unipersonals. També s’hi ubicaran la Fiscalia de Tarragona i la de menors, el Registre Civil, els col·legis professionals, els equips tècnics de família, àmbit penal i atenció a la víctima, els Serveis Territorials de Justícia i els serveis socials de l’àmbit penal.
La distribució interna tindrà en compte, d’una banda, els criteris d’agrupació d’òrgans judicials i serveis homogenis i, de l’altra, l’apropament de serveis a la ciutadania. A més, es garantiran accessos i circuits diferenciats per preservar la integritat de víctimes i testimonis, especialment les més vulnerables com són els menors o les dones víctimes de violència masclista, i també per garantir la conducció segura de detinguts i excarcerats. L’edifici comptarà amb espais d’espera i atenció especialitzada, tant per a les víctimes, els testimonis o els acusats.
El Pla funcional del Fòrum s’està acabant d’elaborar amb la participació de tots els operadors jurídics per tal d’ escoltar i d’incloure les aportacions de tothom. Per aquest motiu, hem celebrat, i estem organitzant, diverses reunions per a copsar les diferents necessitats. El passat 14 de maig els òrgans col·legiats van tenir l’oportunitat de conèixer de primera ma el projecte i van poder aportar-hi la seva visió en una reunió que es va celebrar a Palau i on la Secretària per a l’ Administració de Justícia, la Sra. Iolanda Aguilar, i la subdirectora d’Infraestructures, Obra i Patrimoni, la Sra. Maria Pérez, van presentar el projecte funcional del Fòrum.
Els col·legis de l’advocacia han liderat durant anys les reivindicacions per a la dignificació del torn d’ofici que actualment es troba en una situació límit. Què s'està fent des del Govern per millorar les condicions d’aquest servei?
El compromís del Departament de Justícia, Drets i Memòria és ferm en contribuir a la millora continuada de la prestació del torn d’ofici per part de l’advocacia mitjançant un finançament adequat i suficient. El Departament dedica una part important del seu pressupost al finançament d’aquest servei i vetlla perquè aquest finançament reverteixi de forma eficient en la ciutadania, que és la destinatària final de l’accés gratuït i de qualitat a la justícia. De fet les dades són prou significatives, la petició de tramitacions d’assistència jurídica gratuïta AJG a Tarragona l’any 20022 va ser de 8277 dels quals se’n van resoldre favorablement 6830. Això demostra la necessitat del servei.
El dret a l’assistència jurídica gratuïta comprèn l’assistència d’advocat al detingut, pres o investigat, així com la defensa i la representació gratuïtes mitjançant advocat i procurador en el procediment judicial, quan la intervenció d’aquests professionals sigui legalment preceptiva o quan sigui expressament requerida per un jutge. Per això, la qualitat en la prestació d’aquest servei a la ciutadania és un objectiu comú tant per part del Departament de Justícia, Drets i Memòria com per part pels mateixos professionals que dia a dia presten aquest servei des del torn d’ofici.
En pro d’aquest objectiu, tant la Generalitat de Catalunya com el Consell dels Col·legis de l’Advocacia de Catalunya treballem conjuntament en la recerca i implementació de fórmules organitzatives de millora, eficiència i sostenibilitat, així com en la formació adequada dels professionals i la seva especialització. A més, tenim establerta amb el Consell una línia de treball que al llarg de 2023 es materialitzarà en una avaluació del sistema de justícia gratuïta i la conseqüent proposta de racionalització i millora de la prestació del servei que assumeixen els professionals de l’advocacia davant la ciutadania, que té el dret a ser atesa per professionals degudament formats, i compensats econòmicament de manera adequada i suficient.
Aquest compromís de treball es reflecteix també en la realització d’una sèrie de trobades de caire tècnic en les que poder contrastar alguns aspectes de funcionament del torn d’ofici i en general de l’AJG com els torns de guàrdia, el quadre actual de mòduls, el protocol de violències masclistes en l’àmbit penitenciari i d’altres, que es va assolir també en la reunió de 25 d’abril de 2023 de la Comissió Mixta entre el Departament de Justícia, Drets i Memòria i el Consell dels Col·legis de l’Advocacia de Catalunya, en el marc del conveni de col·laboració que s’ha de subscriure pel 2024 per a l’establiment de la prestació d’assistència jurídica gratuïta.
En els darrers anys el pressupost de la Generalitat de Catalunya per al finançament de les actuacions del professionals del torn d’ofici i de les despeses dels col·legis professionals la gestió del servei d’assistència jurídica gratuïta ha arribat xifres de finançament que han crescut fins als 73M€ al 2023. El pressupost en matèria de justícia gratuïta és el que més ha crescut dins el Departament de Justícia, Drets i Memòria, amb un 10,1% d’increment respecte de l’exercici anterior, tenint en compte que el pressupost en el seu conjunt ha crescut un 6%.
En aquesta línia, l’Informe de l’Observatori de l’Assistència Jurídica Gratuïta sobre els darrers anys emès aquest any 2023 mostra com Catalunya, juntament amb València, són les CA capdavanteres en inversió per ciutadà en justícia gratuïta (7,59 €/càpita a Catalunya). Segons aquest informe, el pressupost d’assistència jurídica gratuïta a Catalunya és actualment el més alt de tot l’Estat, i és també a Catalunya on es tramiten el major nombre de designacions de professionals del torn d’ofici (191.767).
L’assistència jurídica gratuïta ha estat sempre una prioritat per a la Generalitat de Catalunya, que agafa gran relleu i importància si tenim en compte que les persones que es troben en situacions de vulnerabilitat no només han de tenir garantit el seu dret a la tutela judicial efectiva i accés a la justícia, sinó que han de comptar amb la millor defensa possible. És per aquest motiu que el pressupost en assistència jurídica gratuïta s’incrementa any rere any i assumeix com a pròpia la responsabilitat d’un sistema sostenible i de qualitat que es materialitza en actuacions que tenen com a objectiu la prestació del servei a la ciutadania i que passa també per la correcta i adequada compensació econòmica a les professionals de l’advocacia i dels seus col·legis.
És competència del seu departament elaborar les dades, els estudis i els informes que siguin d'interès per a la planificació d'actuacions. Amb tota la informació de què disposa, quines solucions proposa per que la ciutadania del territori pugui tenir un sistema de Justícia “de proximitat”
que garanteixi els seus drets?
Com bé dius, forma part de les fases per a la bona implementació de les polítiques publiques la planificació; de fet, es comença identificant i definint el problema o la qüestió, es formulen les polítiques per tal de donar resposta a la qüestió, s’adopta la decisió, s’implementa i després, i vital per qualsevol bon govern, l’avaluació.
que garanteixi els seus drets?
Com bé dius, forma part de les fases per a la bona implementació de les polítiques publiques la planificació; de fet, es comença identificant i definint el problema o la qüestió, es formulen les polítiques per tal de donar resposta a la qüestió, s’adopta la decisió, s’implementa i després, i vital per qualsevol bon govern, l’avaluació.
Així doncs, com abans dèiem, el bon funcionament de la Justícia és una de les eines més importants de desenvolupament econòmic d’un país. Segons Douglas North, premi Nobel d’Economia al 1993, el mal o bon funcionament de les institucions d’un país (i entre elles el sistema judicial) és una de les principals explicacions de que a llarg termini, unes economies es desenvolupin i altres quedin enrere.
Com també citàvem anteriorment, l’Administració de justícia té una gran càrrega de treball que supera la seva capacitat de resolució i, Catalunya presenta una taxa de congestió molt elevada, que és resposta, entre d’altres factors, al model econòmic.
Segons la Comissió Europea amb dades del 2020, l’Estat espanyol es troba per sota de la mitjana dels sistemes judicials europeus; hi ha 11,24 jutges i 5,37 fiscals per cada 100.000 habitants, mentre que la mitjana europea es de 17,60 jutges i 11,10 fiscals. Tanmateix, veiem com el nombre de treballadors dels òrgans judicials quasi doblen, amb 102,69 treballadors per cada 100.000 habitants davant de la mitjana europea de 56,13 treballadors. Per altra banda, la quantitat d’advocats supera àmpliament a la majoria de països de la Unió Europea, amb 303,55 advocats per cada 100.000 habitants, més del doble de la mitjana de 134,51.
La conclusió és, doncs, que l’Estat espanyol és un estat litigiós. Recordem que litigar és un reflex d’un dret fonamental però litigar en excés col·lapsa la justícia i pot impedir la materialització d’aquest Dret. Ja ho deia Sèneca “Res s’assembla tant a la injustícia, com la justícia tardana”.
Què podem fer entre tots i totes per a millorar el funcionament de la Justícia? Incorporar més jutges i fiscals al sistema per equiparar-nos a altres països del nostre entorn i evitar les diferències d’eficàcia territorial, abans esmentades, digitalitzar els tràmits processals, per poder ser més àgils (com estem fent amb l’ Estratègia de Justícia digital que aprovarem en breu), entre d’altres.
El foment dels ADR (Alternative Dispute Resolution) com a resolució alternativa dels conflictes per descongestionar els òrgans judicials, o l’especialització dels jutjats i tribunals i la comarcalització de les jurisdiccions especialitzades.
En relació al que em demanaves, la justícia de proximitat és una altra qüestió que des del Departament hem estudiat amb la finalitat de millorar l’administració de justícia, actuant de filtre, orientant, mediant i resolent conflictes menors.
El concepte de justícia de proximitat va néixer amb l’objectiu de promoure la millora de l’Administració de justícia en el primer esglaó de l’organització judicial, prioritzant la rapidesa de la resposta judicial sense que això suposés minvar la seva qualitat.
Aquest primer esglaó en l’organització judicial en les grans ciutats permetria que aquells assumptes de menor entitat i complexitat, en l’ordre civil, penal i contenciós administratiu, fossin enjudiciats per jutges de proximitat especialitzats en la patologia processal pròpia de les grans ciutats.
Els jutjats de proximitat permetrien així mateix alleugerir la càrrega de treball dels jutjats de primera instància i instrucció, els quals deixarien de conèixer aquells assumptes de menor complexitat.
D’aquesta manera, mitjançant la justícia de proximitat, es donaria una resposta adequada a la ciutadania dels grans nuclis urbans, respecte de litigis poc complexos però amb càrrega de conflictivitat, i s’evitarien dilacions indegudes, tenint en compte, a més, que la demora en la resolució d’aquests assumptes podria generar desconfiança en el nostre sistema judicial.
I pel que fa als operadors jurídics del territori (advocacia, procuradoria i graduats socials), quins programes de suport tenen previstos de posar en marxa?
La relació amb els operadors jurídics la trobem regulada als diferents convenis que recullen la prestació d’assistència jurídica gratuïta, el torn d’ofici, el finançament, els mòduls de compensació, la tramitació, l’ús de l’expedient electrònic, i l’ús de la llengua catalana. En aquest últim àmbit en el marc del foment de l’ús de la llengua catalana i juntament amb el de Notaris i registradors de la propietat, tenim actualment un conveni signat que promou les diferents actuacions de foment i formació en llengua catalana.
Es tracta d’un Conveni marc de col·laboració amb les institucions col·legials representatives de l’àmbit jurídic i del dret per promoure l’ús i el coneixement del català entre els col·legiats i col·legiades d’aquestes entitats. Amb aquesta empara, s’han dut a terme diverses activitats de foment i, sobretot, des de la Secretaria d’Administració de Justícia es programa una extensa oferta formativa per a professionals del dret, que ha possibilitat que cents d’advocats, procuradors, graduats socials, notaris i registradors hagin cursat diferents nivells de llengua catalana (B2,C1, C2 i J) i n’hagin obtingut l’acreditació corresponent.
L’objecte d’aquest conveni és desenvolupar programa d’actuació específic per estendre l’ús del català a l’Administració de justícia mitjançant les actuacions professionals de l’advocacia.
Actualment tenim diversos aspectes de treball i col·laboració amb l’ICAT com ara el Fòrum del que parlàvem al principi de l’entrevista, l’encaix del torn d’ofici en la Barnahus, la implementació definitiva de la tramitació de l’expedient electrònic de les sol·licituds de justícia gratuïta o la defensa de l’ús del català.
Tot i que tenim el marc normatiu de referència, JUS/461/2023, de 15 de febrer, que regula la col·laboració entre el Departament de Justícia i el Col·legi de l’Advocacia, la comunicació amb el Col·legi és fluïda i constant. En aquest sentit, vull mostrar la màxima col·laboració en tot allò que estigui en les nostres mans, ja que tenim el convenciment que només el treball en equip i en xarxa pot millorar l’eficàcia i l’eficiència del sistema judicial que ha de repercutir en el benestar de la ciutadania.