Utilitzem cookies pròpies i/o de tercers per fer l'anàlisi de la navegació dels usuaris de la nostra web. Més informació.
Responsabilitat civil en l'àmbit de l'esport. A qui s'ha de reclamar?
01/03/2022
Lourdes Guivernau Aguadé
Presidenta de la Secció de Dret de l'Esport
El passat mes de novembre de 2021 la Secció de Dret de l'esport de l'Il.lustre col·legi de l'advocacia de Tarragona va organitzar una conferència sobre la Responsabilitat civil en l'esport. Els errors més habituals en la contractació de l'assegurança, dins del marc de formació del nostre Col.legi en la que vam convidar al Sr. Juan Antonio Landaberea Unzueta, lletrat exercent amb despatx a Donostia i Barcelona, expert en temes de responsabilitat civil dins de l'àmbit esportiu i en general un gran coneixedor d'aquesta matèria per la seva trajectòria professional, qui està vinculat a la RFEF i la FEB i ha col·laborat en la redacció de nombroses lleis i decrets autonòmics en matèria esportiva.
La responsabilitat civil de la pràctica esportiva, és una matèria d'una gran transcendència que ha de ser tinguda en compte per tots els agents intervinents en el món de l'esport, des dels organitzadors de competicions, siguin particulars, clubs esportius, o administració, fins als esportistes i el públic. Actualment, s'ha incrementat la pràctica esportiva al nostre país en igual proporció al nombre d'accidents esportius, d'entre altres motius per l'aparició de nous esports que la seva pràctica implica per si mateixa l'assumpció voluntària d'un risc, del que parlaré mes endavant i que és el que pot marcar l'existència o no de responsabilitat en un tercer o en el mateix esportista depenent de l'esport que es practiqui.
La responsabilitat civil s'ha convertit en un instrument imprescindible per a la protecció dels que pateixen qualsevol mena de dany o lesió, de la naturalesa que sigui, derivada de la pròpia pràctica esportiva o amb ocasió d'aquesta. Per evitar tindre que assumir els clubs, o les entitats organitzadores de les curses o competicions el cost econòmic de la indemnització pels danys derivats dels riscos que impliquen aquestes activitats, és imprescindible la contractació d'una pòlissa de responsabilitat civil, en la que el correcte assessorament d'un advocat pot evitar exclusions de cobertura si arribat el moment hi ha algun sinistre o acte que se'n pugui derivar algun tipus de responsabilitat tant per l'entitat organitzadora o pel mateix esportista.
No podem perdre de vista el fet que, la responsabilitat civil, té naturalesa reparadora, i el seu objectiu últim és l'obtenció d'una compensació econòmica, que repari els danys i perjudicis causats a tercers, sigui pel mateix causant del dany ( via article 1101 o 1902 del CC), sigui per actes aliens ( via article 1903 del CC). En aquests articles, la responsabilitat civil tendeix a ser de caràcter subjectiu o per culpa, és a dir, sorgeix l'obligació d'indemnitzar en el primer cas pels danys causats pels subjectes en el acompliment de les seves obligacions sempre que concorri "dolo o negligència", i en el segon cas, existeix l'obligació d'indemnitzar els danys causats per una acció u omissió, sempre que intervingui culpa o negligència. Malgrat la regulació del codi civil en aquesta matèria, no hi ha actualment un criteri uniforme respecte a la subjectivitat de la responsabilitat; el nostre dret positiu tendeix a parlar i considerar la responsabilitat com a objectiva o quasi objectiva. Un clar exemple d'això ho veiem en l'àmbit administratiu, i concretament en la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, del Règim Jurídic del sector públic, on s'imposa a les administracions públiques l'obligatorietat d'indemnitzar als particulars pels danys que puguin patir i que siguin conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics. Dins l'àmbit de la responsabilitat civil quasi objectiva, es pretén atenuar la responsabilitat objectiva amb la inversió de la càrrega de la prova, i a través d'una presumpció " iuris tantum", de culpabilitat quan es produeixen els fets. L'onus probandi de la diligència exigida, correspon a l'organitzador de l'esdeveniment, per exemple, qui ha d'acreditar d'alguna forma que ha emprat la deguda diligencia en l'organització d'aquest quan algú ha patit un accident.
Un cop produït el dany derivat de la pràctica esportiva ens trobarem en la tessitura de haver de reclamar responsabilitat al causant del dany o a qui pugui ser civilment responsable en virtut de la relació que existeix entre les parts. Depenent de la relació entre ambdues parts entrarà en joc la coneguda responsabilitat contractual ( article 1101 CC) o extracontractual o Aquilina ( article 1902 CC i 1903 CC). La primera d'elles, la contractual, operarà necessàriament quan entre el lesionat i el causant del dany existeixi una relació contractual i, el dany s'hagi causat dins del marc d'aquesta relació a conseqüència del compliment defectuós o l'incompliment d'aquesta. Per exemple; parlarem de responsabilitat contractual en un accident patit per un corredor en una cursa popular en la qual els participants paguen la inscripció. En aquest cas l'entitat organitzadora haurà de respondre dels danys del corredor si s'acredita que no ha adoptat les mesures de seguretat preceptives en aquest tipus d'esdeveniments i l'accident ha estat per aquesta manca de mesures
En aquest sentit el TS va dictar una sentència que va marcar tendència i es va convertir en el leading case o cas principal del dret esportiu a Espanya, la Sentència de 22/10/1992, la que diu " no existeix doctrina jurisprudencial en el marc del dret civil sobre la matèria, ni tampoc una específica regulació, no ja normativa, sinó tampoc reglamentària, excepte la Llei de l'esport 10/1990, de 15 d'octubre que no toca temes d'aquest tipus, circumstància aquesta que dona lloc a què aquest tipus de qüestions hagin de reconduir-se al artícle 1902 del CC".
La responsabilitat extracontractual entraria en joc amb independència de qualsevol relació jurídica entre les parts quan s'acrediti que ha existit una acció u omissió il·lícita d'un tercer que ha causat el dany. Seria un exemple de responsabilitat extracontractual l' exigencia de responsabilitat al Club titular de les instal·lacions pels danys causats a un jugador de futbol per un espectador en un partit que s'ha llançat al camp una ampolla de vidre o una bengala, ja que no s'han adoptat pel club les mesures de seguretat per evitar l'entrada al camp d'aquests objectes quan està la mateixa prohibida per la normativa. Correspon a l'organitzador o a la persona promotora de la pràctica esportiva respondre de tots aquells danys que s'han produït fruit de la seva mala previsió o falta de diligència per no adoptar totes les mesures necessàries perquè no es produeixin els accidents i danys a tercers.
La responsabilitat dels organitzadors d'esdeveniments esportius, es fonamenta en l'obligació d'aquests de proporcionar seguretat per evitar els accidents i proporcionar protecció als participants a l'activitat, espectadors, e inclús a tercers que res a veure tenen en la pràctica esportiva, però que es veuen afectats per aquesta. És per això que, es sol contractar una assegurança de RC que cobreixi els possibles danys Cada dia més la normativa exigeix la contractació d'aquest tipus d'assegurances.
A l'hora de determinar l' existencia o no de responsabilitat i sobre qui recau aquesta, també s'haurà de tenir en compte la coneguda com a " Teoria de l'assumpció del risc". Com hem dit, el risc és inherent a molts esports tals com l'alpinisme, el surf, l'escalada, el motocròs, piragüisme en aigües braves, etc. i per poder practicar-los s'ha d'estar disposat a acceptar unes condicions prèvies i assumir la possibilitat d'accidents derivats del risc que la pròpia activitat esportiva comporta (doctrina de l'assumpció voluntària dels riscos propis de l'activitat). Per exemple, un jugador de futbol té un alt percentatge de patir una lesió més que un tenista, a causa del contacte físic que existeix en el futbol. Per això, el futbolista haurà d'assumir les lesions que se li causin en el desenvolupament normal d'un partit, no veient-se obligat a assumir aquelles que excedeixin del mateix joc, tals com les lesions per conductes intencionades, castigades pels reglaments esportius declarant la responsabilitat al seu autor.
L'assumpció voluntària del risc de l'activitat esportiva es presenta com una causa d'exoneració de responsabilitat, per tant, l'esportista d'esports de risc quan decideix participar en competicions esportives, assumeix voluntàriament aquests riscos a patir lesions o accidents que la pròpia activitat comporta, de tal forma que no podrà reclamar en cas de materialització del risc; no obstant si podria exigir-se responsabilitat pels actes aliens al desenvolupament de l'activitat, per conèixer quins són aquests s'haurà d'anar als reglaments propis de cada esport. ( Per exemple: un cop de puny a la cara d'un contrincant, que en un partit de bàsquet seria catalogat com a punible, però no en un combat de boxa , ja que la boxa és la raó de ser d'aquest esport).