Utilitzem cookies pròpies i/o de tercers per fer l'anàlisi de la navegació dels usuaris de la nostra web. Més informació.
Avantprojecte de la reforma de la Llei Concursal i la segona oportunitat
02/12/2021
Lluís Badia Chancho
Jaime Campà Gracia
Copresidents Secció de la Segona Oportunitat
El “perdó dels deutes” fins fa ben poc era una qüestió inapel·lable i impossible de portar-se a terme en base al propi principi de responsabilitat patrimonial universal, és a partir de l’aprovació de la “Directiva” (ORI de 20 de Juny de 2019), sobre reestructuració i insolvència que es canvia el posicionament a nivell Comunitari, amb implicacions a cada estat.
A partir de l’any 2014, des d’Europa, es planteja la possibilitat de la “Segona Oportunitat”, via una normativa que requereix als Estats adoptar mesures per reduir el sobreendeutament i la insolvència, plantejant, fins i tot, l’exoneració dels deutes.
En el període 2015 a pràcticament l’aparició del PRTRLC (Projecte de Reforma de Text Refós de la Llei Concursal), s’ha desenvolupat el tema en funció de la Llei de la Segona Oportunitat i el propi TRLC, en els darrers mesos, si bé, ara, amb l’aparició del ARTRLC, es plantegen variables a valorar en la seva justa mesura i, sobretot, en funció del que realment la Directiva de Reestructuració i Insolvència volia per tots els Estats Europeus Comunitaris.
Les novetats del nou Avantprojecte (ARTRLC), passen, entre altres, per les següents; no es condiciona el benefici d’exoneració, de l'exonerable al pagament del que no sigui exonerable, la capacitat de pagament del deute s’aparcarà i es fixen dues vies per obtenir el benefici d’exoneració, ja sigui per subjecció a un pla de pagaments, sense liquidació de massa, o bé, la liquidació del patrimoni i exoneració automàtica; també és deixa sense vigència l’intent de negociació prèvia (AEP), així com els acords de refinançament, que es substitueixen pels plans de reestructuració; desapareix “la mediació concursal”; qüestió emblemàtica és que qui podrà demanar l’exoneració, que és qualsevol “persona” de bona fe i la normativa ve a desenvolupar qüestions de difícil concreció com l’absència de condemna penal, sancions per resolucions administratives, el concurs culpable, la manera de col·laboració amb el jutge i l’administrador concursal, etc.
També fa referència l’ARTRLC als deutes que no es considerin exonerables, fent referència als provinents dels que neixen de la responsabilitat civil extracontractual, els deutes per aliments, per salaris concrets, i els deutes de Dret Públic, que crec constitueix un dels punts més “negatius” i que esperem que el debat parlamentari recondueixi en la seva justa mesura.
En definitiva, estem amb una normativa en portes que planteja molts dubtes, especialment en el sentit de si el DRI s’aplica realment o es busquen camins alternatius per, més o menys, complir amb el que diu Europa, i és aquí en el tràmit parlamentari on s’haurà de concretar tot el que comenten, especialment pel que fa al crèdit públic. Si no es fes, la normativa neix molt tocada i sense garanties de compliment del que hauria de ser la seva base real i que contemplava la Directiva en el seu dia; per tant, la no inclusió d’aquest punt només seria aval de fracàs, es vulgui o no reconèixer, deixant a milers de persones en un espai de “foscors” de la que els serà molt difícil sortir, amb el que això suposarà per la pròpia economia, i molt especialment, per a una reactivació necessària a l’hora de buscar “emprenedors” per crear els llocs de treball que necessiten una alternativa de futur.