1. Inici
2. Comunicats
3. Revista
4. La tributació local en temps de pandèmia

La tributació local en temps de pandèmia

Gestionar una pandèmia és una situació per a la que ningú estava preparat. Gestionar-la des d’un punt de vista sanitari ha de ser quelcom si menys no moralment complicat donada la implicació de factors sensibles en joc com és la vida humana. Gestionar-la des d’un punt de vista econòmic no és menys complicat, ja que implica decisions que a certs nivells poden comportar deixar famílies senceres sense els ingressos mínims diaris. Però si intentem combinar ambdues gestions, la sanitària i l’econòmica, ha quedat demostrat que podem arribar un punt de no retorn essent impossible assolir un punt convergent entre ambdues. 

Tots sabem les conseqüències que ha portat la gestió d’aquesta pandèmia i que encara patim a dia d’avui, sense un punt final en l’horitzó: provar de salvar vides descongestionant el sistema sanitari ha comportat tancament d’activitats, alguns parcials i d’altres totals, alguns intermitents i d’altres que ja fa gairebé un any que duren. Però no podem oblidar que darrere aquestes activitats tancades hi ha empresaris, famílies, autònoms, ... en resum, gent que menja cada dia d’aquests negocis i que sense ajudes suficients no poden tirar endavant. 

 
I si a la manca d’ingressos els afegim continuar pagant impostos igual que si tinguessin les seves activitats obertes i a ple rendiment, és com ficar la rúbrica a una sentència condemnatòria. 

I això és el que passa, entre d’altres, amb l’Impost sobre Activitats Econòmiques, més conegut com IAE. Si bé és cert que aquest impost no afecta a petits empresaris i autònoms si la seva facturació no supera el milió d’euros, no podem oblidar que en una zona eminentment turística com és la nostra Costa Daurada, cadenes hoteleres i de restauració que si superen aquesta xifra, han vist com els seus negocis majoritàriament de temporada han hagut de romandre tancats deixant la xifra de negoci de 2020 en 0 euros rodons, o tendent a aquesta xifra en els casos que han obert però assolint una ocupació anecdòtica, ja que el mercat internacional ha estat nul per les restriccions tant del nostre país com dels països veïns,  i el mercat nacional ha estat molt complicat de mobilitzar per la por i les limitacions a totes les comunitats autònomes, a més de la baixada del poder adquisitiu que ha experimentat el potencial turista interior a causa de tancaments de negocis o d’estar en un ERTO de vegades la família sencera. En definitiva, un peix que es mossega la cua. 
I crec que arribats a aquest punt és molt important destacar que la Llei reguladora d’Hisendes Locals, aprovada pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, defineix l’IAE en el seu article 78 com “ un tribut directe de caràcter real, el fet imposable del qual està constituït pel mer exercici, en territori nacional, d’activitats empresarials, professionals o artístiques”. 

Per tant, si la pròpia definició jurídica del tribut determina que el seu fet imposable serà l’exercici d’una activitat, ens preguntem: és de rebut seguir cobrant aquest impost a les activitats que no s’han pogut dur a terme? Decisió complicada però potser fora necessari que l’autoritat competent decretés una exempció per a l’impost a satisfer aquest 2021 per a totes aquelles activitats que han estat sotmeses a restriccions estrictes que han fet impossible o gairebé inviable el seu desenvolupament, en especial per a tot el sector turístic i d’hostaleria que tant ens afecta a les nostres comarques. Som conscients de la incapacitat de tresoreria de les arques públiques per a gestionar un programa d’ajudes a tots els sectors afectats que puguin ja no reflotar l’economia, si no tan sols intentar mantenir-la a un nivell fora del punt de no retorn. Però si no hi ha recursos per a aquestes ajudes, s’hauria d’intentar minimitzar la càrrega impositiva per no ofegar més al contribuent. I el mateix podríem dir d’altres tributs municipals con per exemple l’IBI: pagar un  impost per gaudir d’una segona residència on no t’has pogut desplaçar durant molt temps o d’un  local on no has pogut exercir l’activitat? I així un llarg etcètera...
I ho hem de fer si no volem trobar un escenari post-pandèmic pitjor que la pròpia pandèmia en si. Hem de guanyar la batalla al virus com col•loquialment es diu, però no tan sols des del punt de vista sanitari, hem de sobreviure en tots els aspectes de la vida, i això inclou també l’econòmic.