Utilitzem cookies pròpies i/o de tercers per fer l'anàlisi de la navegació dels usuaris de la nostra web. Més informació.
Gossos i caça a Catalunya
18/06/2021Que els gossos són utilitzats per molts caçadors no és cap novetat. Des de fa milers d’anys els humans fan menester els cans per ajudar-se a aixecar les preses o atrapar-les. En els últims anys a ningú se li escapa que el marc normatiu ha començat a protegir els drets dels animals, arribant en el cas de Catalunya en el Llibre cinquè del Codi Civil a afirmar que “no es consideren coses” i estan sota la protecció especial de les lleis, i anar més enllà amb el Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel que s’aprovà el text refós de la Llei de protecció dels animals, qualificant al seu art. 2 els animals com a “éssers vius dotats de sensibilitat física i psíquica”.
Tots sabem que la caça és una competència autonòmica i en el cas de Catalunya mai s’ha refet la llei de caça, essent vigent a l’actualitat encara el Decret 506/1971, de 25 de març, per el que s’aprovà el reglament per a l’execució de la llei de caça de 4 d’abril de 1970. Aquest reglament (art. 30) imposa als propietaris dels gossos utilitzats per a la caça el compliment de les prescripcions dictades per les autoritats competents en referència a la tinença, matriculació i vacunació dels gossos, és a dir, seran aplicables les normes catalanes.
Així doncs a Catalunya, els gossos utilitzats per la caça no escapen de la llei de protecció animal de l’any 2008 , ja que aquesta engloba les gossos (sense distinció) com animal domèstic i li són aplicables tots els drets i obligacions que se’n deriven. Entre d’altres, els gossos han d’estar identificats (art. 15), a l’actualitat mitjançant microxip subcutani, col•locat per un veterinari i registrat al registre general d’animals de companyia. També és obligatori que portin xapa identificadora (o similar) amb el nom de l’animal i les dades de la persona propietària a les vies públiques (art. 14.7).
També s’apliquen les obligacions sanitàries necessàries (art. 4) obligant al propietari o posseïdor a mantenir als gossos en bones condicions higienicosanitàries, de benestar i seguretat, a més a més de donar-li l’atenció veterinària bàsica. Les condicions bàsiques es van descriure amb anterioritat en el Decret 6/1999, de 26 de gener, pel que van establir-se les condicions de manteniment dels animals de companyia, entre les que hi ha l’obligació de proporcionar l’aliment, l’aigua i l’allotjament necessari (tenint en compte que l’allotjament ha de proporcionar espai necessari per a la seva mobilitat, ventilació, resguardat de la humitat, temperatures, amb llum i resguard). Veterinàriament, cap vacuna és obligatòria a Catalunya actualment, tot i que són recomanades pel Consell de Veterinaris de Catalunya les vacunes polivalents i l’antirràbica.
A més a més de les obligacions generals de la llei de protecció animal catalana, se li suma que en el cas de l’ús de dules, s’ha de tenir una llicència especial (art 34 Llei 1/1970 de caça), a més a més els propietaris de dules han d’acreditar la documentació necessària que acrediti que estan inscrits al registre de nuclis zoològics.
Com veieu, no hi ha distinció entre gossos depenent de l’ús que en faci el seu propietari/posseïdor i els usats per a la caça encara comporten més obligacions (llicències per a les dules i compliment de documentació de nuclis zoològics) per tant en cap cas poden ser eximits del compliment de totes les obligacions inherents a la tinença de gossos dins del territori català.