1. Inici
2. Comunicats
3. Revista
4. Matrimonis forçats: la desconnexió entre l’opció incriminatòria i la necessitat de tutela de les víctimes

Matrimonis forçats: la desconnexió entre l’opció incriminatòria i la necessitat de tutela de les víctimes

07/01/2020

Dra. Núria Torres Rosell, prof. agregada Serra Húnter de Dret Penal
Professora de Pràctica Penal del Master Universitari en Advocacia de la URV

 

La manca d'una definició consensuada a nivell internacional sobre l'abast del matrimoni forçat no ha impedit que s’accepti aquesta denominació per a designar aquell que se celebra sense comptar amb el consentiment d'un o ambdós contraents. Es tracta d'una pràctica denunciada per organitzacions internacionals i per ONGs, de manera molt especial quan afecta a menors d'edat. No obstant això, les dificultats per delimitar aquest fenomen d'altres pràctiques acceptades en certs entorns, com les del matrimoni arranjat, que es caracteritza per una intensa implicació de la família i la comunitat en la proposta de candidats a matrimoni, ha determinat un desconeixement sobre la pràctica del matrimoni forçat i una infravaloració de les seves conseqüències sobre les víctimes. 

Si inicialment es va vincular aquesta pràctica a tradicions o ritus ancestrals o  a mecanismes de control i perpetuació familiar propis de comunitats llunyanes, la creixent atenció prestada a aquest fenomen des de l'àmbit acadèmic ha permès constatar la realitat del matrimoni forçat també en el món occidental actual, les conseqüències lesives per les víctimes i les dificultats per a la seva prevenció i eradicació. El matrimoni forçat constitueix un fenomen complex que no podrà ser correctament abordat si no és des del coneixement i l'atenció a les seves múltiples causes, manifestacions i conseqüències.
L'escassetat de dades oficials i la percepció que es practica, generalment, en l'àmbit domèstic i familiar, freqüentment entre membres de grups culturals minoritaris, menys proclius a acudir al sistema de control formal, ha agreujat la ignorància sobre la realitat del fenomen i, en conseqüència, ha limitat també la possibilitat de dissenyar intervencions adequades. 

En aquests darrers anys però s'han fet publiques algunes recerques sobre l'extensió del matrimoni forçat a nivell global i regional. La majoria dels treballs empírics destinats a determinar la magnitud de el matrimoni forçat, el perfil de les seves víctimes i les dinàmiques comissives recorren a la informació de caràcter quantitatiu i qualitatiu que pot facilitar el personal d'organitzacions assistencials que entren en contacte amb les víctimes d'aquest fenomen. A través de la informació proporcionada per aquestes organitzacions s'ha pogut verificar l'existència de víctimes també en el món occidental.
Pel que fa a la pràctica del matrimoni forçat a Espanya, s'ha comptat fins fa poc amb dades limitades, procedents fonamentalment d'alguns registres policials a Catalunya i dels resultats del projecte Matrifor sobre tràfic d'éssers humans i matrimoni forçat (Igareda et al., 2016). Recentment però, els resultats d’una nova recerca destinada a analitzar tant l’abast quantitatiu del fenomen a Espanya, com també, des del punt de vista qualitatiu, les dificultats per a una intervenció adequada dels professionals per a la protecció de les víctimes ha permès obrir el debat sobre les vies per a una adequada intervenció (Villacampa, Torres, 2019).

Atès el caràcter tan recent de les investigacions destinades a conèixer l’abast d’aquesta realitat, sorprèn encara més que la manca d'informació fidedigna no fos impediment perquè l’any 2015 el legislador espanyol decidís recórrer a la via penal, procedint a tipificar el delicte de matrimoni forçat en l’art. 172bis del CP. El precepte introduït per LO 1/2015, de 30 de març, exemplificava l'adhesió al mandat contingut al Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica (Conveni d'Istanbul de 2011) i l'adaptació pràcticament mimètica de l’art.37 del Conveni en l'art. 172bis CP. En el Codi penal espanyol l’art. 172bis configura el matrimoni forçat com un delicte de coaccions, per al qual requereix la concurrència de violència o intimidació greu, i el castiga amb una pena de presó de fins a tres anys i sis mesos, si bé es contempla també com a alternativa una pena de multa de dotze a vint-i-quatre mesos. 

El resultat no ha estat particularment ben rebut per la doctrina, que ha posat de manifest tant el caràcter privilegiant d'aquest delicte respecte d'altres tipus ja existents en el Codi penal (Igareda, 2015; Maqueda, 2016; Trapero, 2016) com la inadequació del recurs prioritari al Dret penal malgrat les dificultats d'intervenció en un àmbit molt vinculat a la família i a la comunitat, i sense previsió de desplegament d'altres mesures de caràcter tuïtiu (Torres, 2015; Villacampa, 2018). A més, i a diferència del que s'aprecia en l'àmbit internacional, el legislador ha reconegut també la dimensió del matrimoni forçat en l'àmbit del tràfic d'éssers humans, incloent-lo com una de les finalitats d'explotació previstes en l'art. 177bis CP, amb possibilitat d'aplicació de penes molt més severes que les previstes en l'art. 172bis CP.

La falta de debat sobre la necessitat de persecució penal d’aquestes conductes, sobre la definició legal d’aquelles en el tipus penal, i per altra banda, sobre la necessitat de desplegar, en l'àmbit jurídic i assistencial, els instruments adequats per a la protecció de les víctimes, evidencia la desconnexió entre l'opció incriminatòria seguida de forma prioritària pel legislador espanyol i la pràctica inexistència d'investigacions sobre la realitat d'aquest fenomen a Espanya en el moment de la seva tipificació. El sol recurs a el Dret penal per abordar aquesta realitat, lluny d'eradicar-lo, pot contribuir a la seva invisibilització, evitant que aflorin els processos de victimització patits per aquestes víctimes . I això no només perquè l'art. 172 bis CP crea un delicte superflu, privilegiant, altament simbòlic i alteritzant de determinades cultures, sinó perquè tipifica l'ús de mitjans comissius poc emprats en aquests processos i, sobretot, perquè col•loca a les víctimes en la cruïlla d'haver de separar-se de la seva comunitat d'origen per obtenir la tutela institucional. Davant d'aquesta opció, un abordatge més interseccional de la resposta jurídica al matrimoni forçat hauria de conduir a incidir en estratègies de prevenció secundària de la victimització orientades als grups de risc, així com a la formació de professionals capacitats per detectar aquestes situacions. 

 

Bibliografia

• European Agency for Fundamental Rights (FRA) (2014). Addressing forced marriage in the EU. Legal provisions and promising practices, Luxemburg, Publications Office of the European Union
• Forced Marriage Unit (FMU) (2014-2016), Statistics on forced marriage for 2016 (https://www.gov.uk/government/statistics/forced-marriage-unit-statistics-2016)
• Igareda, N., (2015). Matrimonios forzados: ¿otra oportunidad para el derecho penal simbólico, InDret 1/2015. 
• Igareda, N., Barcons, M., Lotti, M.R., Leye, E. (2016). Matrifor. Approaching forced marriages as a new form of trafficking in human beings in Europe, European Commission. Brussels. 
• Maqueda, M. (2016). El hábito de legislar sin ton ni son. Una lectura feminista de la reforma penal de 2015. Cuadernos de Política Criminal, 118, 5-42.
• Sabbe, A., Temmerman, M., Brems, E. y Leye, E. (2014). Forced marriage: an analysis of legislation and political measures in Europe. Crime, Law and Social Change, 62(2), 171-189. 
• Tahrir Justice Centre (2011). Forced marriage in immigrant communities in the United States. National Survey Results. 
• Torres, N. (2015). Matrimonio forzado: aproximación fenomenológica y análisis de los procesos de incriminación. Estudios Penales y Criminológicos XXXV, 831-917.
• Trapero, M. (2016). Matrimonios ilegales y Derecho penal, Valencia. 
• United Nations Children’s Fund, (2008). Child marriage and the Law, Legislative Reform Initiative Paper Series.  Division of policy and planning, UNICEF, New York.
• United Nations Children’s Fund, (2014). Ending Child marriage. Progress and prospects, UNICEF, New York.
• Villacampa, C. (2018). Política criminal española en materia de violencia de género. Valoración crítica. Valencia: Tirant lo Blanch
• Villacampa, C. y Torres, N. (2019). El matrimonio forzado en España. Una aproximación empírica. Revista Española de Investigación Criminológica, 17: 1-32.
• Villacampa, C., Torres, N. (2019). El matrimonio forzado y su tratamiento institucional: visión profesional y victimal. Revista General de Derecho penal, 32. 
• VVAA, Matrimonios forzados. Análisis jurídico y empírico en clave victimológica, Coord.Villacampa Estiarte, Valencia, 2019.