1. Inici
2. Comunicats
3. Revista
4. Dia inicial de la impugnació d'acords comunitaris (Sentència de 31-01-2013 del TSJC)

Dia inicial de la impugnació d'acords comunitaris (Sentència de 31-01-2013 del TSJC)

01/12/2013

La qüestió que s'analitza consisteix en determinar quan comença el termini per a l'exercici de l'acció d'impugnació dels acords comunitaris, atès el contingut de l'article 553.31.3r de la Llei 5/2006, de 10 de maig, del Llibre Cinquè del Codi Civil de Catalunya el qual disposa: "3. La acción de impugnación debe ejercerse en el plazo de dos meses a contar de la notificación del acuerdo o en el plazo de un año si es contrario al título de constitución o a los estatutos".

L'Audiència Provincial de Tarragona (v. sentències de la Secció Tercera de 27-11-2011; de 20-01-2009 i 20-11-2008) ha sostingut que existeix un diferent règim jurídic segons que el propietari hagués assistit o no a la Junta que va adoptar l'acord; així:

1r.- Respecte dels que van assistir a la Junta de Propietaris: l'acord adoptat és executi des de la seva adopció ja que l'article 553.31.3r del CCC no distingeix entre propietaris presents i absents i, a més, per als presents (personalment o per representació) l'acció impugnatòria i el termini d'exercici neixen des del mateix moment en que l'acord és adoptat atès que coneixen les circumstàncies i contingut del mateix, i també contra qué han d'exercir l'acció; s'ha de tenir present, a més, que l'article 122.5 del CCC assenyala que "1. El plazo de caducidad se inicia, en defecto de normas específicas, cuando nace la acción o cuando la persona titular puede conocer razonablemente las circunstancias que fundamentan la acción y la persona contra la cual puede ejercerse"; finalment, una cosa és la notificació de l'acord, i un altra la notificació de l'acta de la Junta en que l'acord s'adopta.

2n.- Respecte dels que no van assistir a la Junta de Propietaris: l'acta que conté els acords adoptats s'haurà de notificar a tots els propietaris, començant el termini per als absents des de la notificació.

Front aquesta tesi, un altra sostinguda per altres seccions de les Audiències Provincials catalanes considera que el dies a quo per a l'exercici de l'acció d'impugnació dels acords comunitaris és el mateix tant per als propietaris presents a la Junta com per als absents, atès que l'única forma de notificar que menciona la Llei 5/2006 és la prevista al seu article 553.27, així com en virtut del principi pro-actione, màxim quan estem parlant d'un termini tant curt com és el de dos mesos que estableix la Llei.

Davant d'aquesta indesitjable situació, contrària a la seguretat jurídica, es va interposar recurs de cassació -interès cassacional- contra la sentència de 27-09-2011 de la Secció Tercera de l'Audiència de Tarragona. La Sentència de 31 de gener de 2.013 del TSJ de Catalunya, recurs de cassació nº 210/2011, resol definitivament la qüestió unificant la doctrina i manifesta:

- ambdues tesis tenen arguments plausibles i la Sentència de l'Audiència Provincial de Tarragona que aquí es combat ha realitzat un profund estudi sobre el dies a quo per al còmput de l'acció impugnatòria exercitada;

- aquesta Sala del TSJC, després d'analitzar detingudament els arguments continguts en sengles línies interpretatives del precepte de constant al·lusió, és a dir, l'article 553-31.3 del CCC, ha de concloure afirmant que no comparteix la tesi mantinguda per la Sentència de l'Audiència de Tarragona objecte d'aquest recurs de cassació, atès que, a diferència del que s'indica en aquesta:

a) El CCC, quan regula la institució de la caducitat, estableix a l'article 122-5 que el termini de caducitat s'inicia, si no hi ha normes específiques, quan neix l'acció o quan la persona titular pot conèixer raonablement les circumstàncies que fonamenten l'acció i la persona contra la qual es pot exercir, i en el precepte objecte d'interpretació - art. 553.31.3 CCC- precisament existeix una normativa específica a aquest respecte "a comptar de la notificació de l'acord", sense fer cap distinció entre propietaris presents i absents, a diferència del que passa a l'article 18 de la LPH estatal, per la qual cosa la notificació ha de fer-se a tots els comuners, tant als presents, com als absents. 

b) La interpretació gramatical de la norma ens porta a la mateixa conclusió, ja que en el susdit precepte s'utilitza de manera expressa el terme "notificar", que no pot reputar-se coincident amb el de "saber" o "conèixer", tota vegada que la notificació implica i comporta una connotació d'oficialitat en el fet de comunicar i donar a conèixer.

c) El legislador català, quan aprova el Llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, té ple coneixement de la Llei de propietat horitzontal estatal i del contingut del seu article 18.3, per la qual cosa és perfectament factible que la diferència entre una normativa i l'altra es fes de manera "intencionada" i, en base al principi pro actione. 

d) Corrobora la tesi de que la notificació ha de fer-se tant als propietaris presents com els absents, i que el dies a quo comença a comptar des de la data en què es notifiqui l'acord, la interpretació sistemàtica de tota la normativa catalana en matèria de propietat horitzontal referent a l'adopció d'acords comunitaris, ja que aquesta difereix en gran manera de l'estatal. 

De conformitat amb tota aquesta argumentació, el TSJ de Catalunya, a la seva sentència, conclou: "En definitiva, el legislador català, quan ha regulat el règim jurídic de la propietat horitzontal, ha optat per un sistema més garantista, i això -en el particular que aquí ens ocupa-, en pro de la seguretat jurídica del futur impugnant de l'acord, ja que aquest, tenint en compte el contingut de l'article 553-31.3 del CCC, està en la confiança que podrà impugnar-lo, hagi estat present o no a la junta, en el termini de dos mesos -en el supòsit de les actuacions-, des de la data de la notificació".

Conseqüència de tot el que s'ha dit, la Secció Tercera de l' Audiència Provincial de Tarragona va dictar la seva sentència de 12-03-2013 declarant: "Establerta per la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia, a la sentència que hem citat als antecedents de fet, la doctrina que, a l’efecte del còmput dels terminis previstos a l’article 553-31.3 del Codi civil, s’ha de considerar com a dia inicial el de la notificació formal de l’acord que es pretengui impugnar".

Finalment, és molt important destacar aquesta tasca unificadora de doctrina del TSJ de Catalunya en nom de la seguretat jurídica per a tots els operadors que intervenen en l'administració de justícia.