Utilitzem cookies pròpies i/o de tercers per fer l'anàlisi de la navegació dels usuaris de la nostra web. Més informació.
Cinc batlles de la Catalunya del Nord reben el Premi Juandó i Royo per defensar l’ús del català als plens
08/09/2023
El Consell de l’Advocacia Catalana ha lliurat avui als cinc batlles de la Catalunya del Nord que han defensat l’ús del català en els plens dels seus ajuntaments el XVIIè Premi Agustí Juandó i Royo, un guardó creat l’any 2004 amb l’objectiu de reconèixer aquelles persones o entitats que en la seva trajectòria professional s’hagin distingit per la defensa de la llengua catalana en l’àmbit jurídic i juridicoadministratiu. Els cinc alcaldes, de diverses ideologies polítiques, es troben actualment immersos en un procés judicial per haver introduït, a partir de l’any 2021, l’ús de la llengua catalana en els plens municipals dels seus ajuntaments.
A l'acte hi han assistit, en representació de l'ICAT, la degana Estela Martín i la presidenta de la Comissió de Llengua Catalana, Ester Girol.
Amb aquest guardó, el Consell de l’Advocacia Catalana reconeix la iniciativa de Nicolas Garcia (Elna), Marie Costa (Els Banys i Palaldà), Gregory Marty (Portvendres), Samuel Moli (Sant Andreu de Surera) i Jean-Louis Salies (Tarerac) “per modificar els respectius reglaments interns i permetre també l’ús del català als plens dels consistoris i mantenir-se ferms en aquesta decisió tot i les decisions judicials adverses”.
Instrument d’unió i concòrdia
La presidenta del Consell de l’Advocacia Catalana i degana del Col·legi de Reus, Encarna Orduna, ha recalcat durant l’acte que “el sol fet d’atorgar aquest premi ja demostra que encara estem molt lluny d’assolir la normalitat en el dret a l’ús del català en el món jurídic” i ha recordat que la llengua “és un instrument d’unió que contribueix al sentiment d’identitat i de pertinença a una comunitat”.
Orduna ha destacat “l’empenta i voluntat de normalització de la llengua catalana als ajuntaments de la Catalunya del Nord” dels cinc alcaldes guardonats i ha assegurat que això “no va en contra de cap altra llengua ni de ningú, sinó que va a favor de la llengua catalana, que és la seva i la dels seus conciutadans”.
La presidenta del Consell de l’Advocacia Catalana considera que la iniciativa dels batlles constata que el català “és una llengua que ens uneix, encara que formem part d’estats diferents, viva i amb voluntat de perdurar” i que “defensar l’ús de la llengua pròpia ha de ser entès com un element més de concòrdia i mai d’enfrontament”.
L’acte s’ha celebrat la Canònica de Santa Maria de Vilabertran (Alt Empordà) i ha comptat també amb la participació de la presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra, la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, el secretari de Política Lingüística de la Generalitat, Francesc Xavier Vila, l’alcalde de Vilabertran, Eudald Brugat, la degana del Col·legi de l’Advocacia de Figueres-Alt Empordà, Maria Hilari, el president de la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana i degà del Col·legi de Manresa, David Casellas, i el president del Sindicat Intercomunal per a la Promoció de les Llengües Occitana i Catalana, Pere Manzanares. També hi han assistit degans i deganes dels col·legis de l’advocacia de tot Catalunya, entre d’altres autoritats.
Pla de Treball subscrit amb la Generalitat
El lliurament del Premi Juandó i Royo és una de les iniciatives per a l’ús i promoció del català a la justícia incloses en el Pla de Treball subscrit per la Generalitat i el Consell de l’Advocacia Catalana. Des de la seva instauració, l’any 2004, diverses persones i entitats han estat reconegudes amb aquest premi, que té com a objectiu sensibilitzar el món jurídic envers l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits judicials.
El Premi rep el nom de l’advocat Agustí Juandó i Royo, que va ser secretari de l’Audiència Provincial de Barcelona el 1936, quan va esclatar la Guerra Civil. La Generalitat de Catalunya el va nomenar perquè es fes càrrec de la institució després de la revolta militar. El 19 de juny de 1939 va ser sotmès a un consell de guerra. La sentència dictada va recollir, com a fet inculpatori, la tasca que en compliment de les disposicions de la Generalitat va fer per normalitzar l’ús del català en la institució. Va ser condemnat a pena de mort per delicte de rebel·lió militar i executat al Camp de la Bota el 9 de juliol de 1939.