Utilitzem cookies pròpies i/o de tercers per fer l'anàlisi de la navegació dels usuaris de la nostra web. Més informació.
El Tribunal Suprem fixa els criteris orientatius per valorar la suficiència de la prova indiciària en els casos en els que no existeix prova directa
13/11/2019El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna imposada per sentència dictada per la Sala civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Galícia, en el qual es van desestimar els recursos d'apel·lació interposats pels condemnats contra la sentència de data 18 d'octubre de 2018 del Magistrat President del Tribunal del Jurat de l'Audiència Provincial de la Corunya, en la qual es condemnava a dues persones a les penes de 19 i 18 anys de presó per delicte consumat d'assassinat.
El jurat va considerar que els dos acusats havien acabat amb la vida d'una altra persona, i encara que no va existir prova directa del crim sí que van apreciar i van relatar en les respostes a l'objecte del veredicte una sèrie d'indicis concurrents i concloents per sostenir la condemna.
La sentència de la qual ha estat ponent el magistrat Vicente Magro va acceptar la valoració de la prova existent de contingut merament indiciari, en absència de prova directa sobretot en raó al poder de la concurrència de la prova indiciaria contundent, i fixant una sèrie de regles o principis per entendre concurrent la prova indiciaria com a suficient per dictar una sentència condemnatòria.
Podeu consulta la nota de premsa de la Sala Penal del Tribunal Suprem clicant l'enllaç adjunt.