Utilitzem cookies pròpies i/o de tercers per fer l'anàlisi de la navegació dels usuaris de la nostra web. Més informació.
L’ICAT debat sobre el medi ambient com un dels drets fonamentals de la societat
20/04/2017- Diversos ponents reflexionen sobre com aconseguir que el sistema judicial i les administracions garanteixin un entorn saludable
- És la primera jornada del cicle “La justiciabilitat dels drets socials”, impulsada pel Consell de l’Advocacia Catalana
Tarragona, 20 d’abril de 2017. La seu de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tarragona va acollir una jornada sobre el dret de la societat a gaudir d’un entorn natural saludable. Amb el títol “El medi ambient des de la perspectiva dels Drets Humans”, la sessió va consistir en una taula rodona en la que diversos ponents van dir-hi la seva sobre què cal fer per millorar la protecció que tant el sistema judicial com les administracions han de donar a aquest dret fonamental dels ciutadans. Hi van participar el Fiscal de Medi Ambient de l’Audiència Provincial de Tarragona, Ignacio Monreal, el vicepresident de Greenpeace a Espanya, l’advocat tarragoní Óscar Cabrero, i el portaveu de la plataforma Cel Net, Josep Maria Torres, moderats pel president de la Secció de Drets Humans de l’ICAT, David Rocamora, amb la presentació del vicedegà del Col·legi Julio de Parellada.
La jornada enceta el cicle “La justiciabilitat dels drets socials” amb la qual la Comissió de Drets Humans del Consell de l’Advocacia Catalana, que representa els catorze Col·legis d’Advocats de Catalunya, vol donar eines pràctiques a l’advocacia i a la societat civil sobre la defensa jurídica dels drets socials.
El primer ponent a intervenir va ser Ignacio Monreal, Fiscal de Medi Ambient de l’Audiència Provincial de Tarragona, que va reflexionar sobre la classificació de les infraccions mediambientals entre les que es persegueixen per via administrativa i les que mereixen un tractament penal. Monreal va constatar que actualment aquesta classificació es fa per un criteri de gravetat. El Fiscal va aclarir que “això no és així en tots els països, on tenen clar que un tipus de infraccions han de ser penals, independentment de la seva gravetat”. En aquest sentit, Monreal es va mostrar partidari que, tal com marquen la Constitució i les directives de la Unió Europea, siguin de l’ordre penal “almenys de la meitat de la piràmide cap amunt i no només la punta de dalt de tot”.
Tot seguit, va ser el torn d’Óscar Cabrero, vicepresident de Greenpeace a l’Estat espanyol, que va posar el focus en la incapacitat de les administracions per garantir el dret fonamental a gaudir d’un medi ambient saludable, que queda fixat a la Constitució. “El mandat és clar i específic, però a la pràctica ha estat un brindis al sol, ja que els governs incorren en molts incompliments en el seu deure d’impedir activitats que vulneren aquest dret”, va afirmar Cabrero, posant com a exemples el funcionament de les centrals nuclears i l’escassa aposta per les energies renovables, les emissions dels carburants dels vehicles en detriment del foment del cotxe elèctric o la passivitat davant creixements urbanístics agressius amb el medi ambient. El vicepresident de Greenpeace va queixar-se també de legislacions com la ‘llei mordassa’ que dificulten les accions de les ONGs per reclamar tots aquests drets, amb l’amenaça de sancions molt dures per als seus activistes.
Per últim, el portaveu de la plataforma Cel Net, Josep Maria Torres, va explicar com aquesta entitat treballa des de 2008 per aclarir com impacta l’activitat industrial del Camp de Tarragona en la qualitat de l’aire. Torres es va mostrar preocupat perquè “quan vam demanar informació a les administracions, ens vam adonar que en tenien molt poca, i la majoria de dades venen de la mateixa indústria”. El portaveu de Cel Net va explicar que l’informe que van elaborar amb 4 ajuntaments de la zona va revelar la presència de més de 90 agents contaminants, la gran majoria dels quals no estan legislats al nostre país, tot i que si a altres Estats. Torres va celebrar que en els últims anys “hem aconseguit un canvi de mentalitat, perquè abans era un tema tabú, ara la ciutadania vol informació i les mateixes empreses s’han posat les piles davant d’aquest nou escenari”.
El president de la Secció de Drets Humans de l’ICAT, David Rocamora, va cloure la taula rodona apuntant que “la lluita per la protecció del Medi Ambient és una baralla en la que anem per darrere dels infractors i les eines que ens donen els governants són escasses”. Julio de Perellada, vicedegà de l’ICAT, va tancar la sessió constatant la transcendència de qüestions com el medi ambient -i les altres incloses en aquest cicle- en la defensa dels Drets Humans.
III Congrés de Drets Humans, a l’octubre a Terrassa
Aquesta primera sessió anirà seguida de sis jornades més a diferents Col·legis d’Advocats de Catalunya on es tractaran la justiciabilitat del dret a l’educació, a la cultura, al treball, a un nivell de vida adequat, a la salut i a la protecció de la família. La propera sessió tindrà lloc el 3 de maig al Col·legi d’Advocats de Manresa, on es debatrà sobre el Dret a l’educació. El cicle culminarà en el III Congrés de Drets Humans de l’Advocacia Catalana sobre “La justiciabilitat com a garantia dels drets socials” que tindrà lloc a Terrassa el 19 i 20 d’octubre de 2017.
Per a més informació:
Departament de Comunicació de l’ICAT
Telèfon: 977 21 23 60
comunicacio@icatarragona.com
www.icatarragona.com