Utilitzem cookies pròpies i/o de tercers per fer l'anàlisi de la navegació dels usuaris de la nostra web. Més informació.
L’advocat i escriptor José Ignacio Carnero visita Tarragona i ens parla de "Ama" el seu primer llibre
23/07/2019Tarragona, 24 de juliol de 2019. Amb l’arribada del mes d’abril arriba també a les llibreries Ama la primera novel·la de l’advocat i escriptor José Ignacio Carnero (Portugalete, 1986), tot un descobriment de la mà de Marta Orriols, que sense dubtar-ho ens va recomanar aquest llibre durant la seva visita a Tarragona el passat mes de març.
La trobada amb l’autor es va celebrar el passat dissabte dia 20 de juliol al restaurant Casa Balcells, una tradició que es repeteix periòdicament dins de l’agenda de reunions programades per aquest club de lectura de l’advocacia tarragonina coordinat per Ramon Setó, diputat de la Junta de Govern de l’ICAT, i en el que estan inscrits més de 25 col·legiats i col·legiades.
Ama (Caballo de Troya, 2019) significa mare en euskera i també és l’imperatiu del verb estimar. Carnero titula així el seu primer llibre, dedicat a la seva mare, una dona que marxa de Galícia per anar al País Basc a treballar com a minyona en una casa benestant de “la margen derecha” de la ria de Bilbao. La seva mort després d’una malaltia, que el fill pateix des de la distància a cavall entre Barcelona i Portugalete, és el punt d’inflexió que el porta a escriure aquest relat, com una necessitat vital per “retenir la memòria” -abans que desapareguin els records -i, a la vegada, per intentar processar el dol i els remordiments a través de les paraules.
La història personal que l’autor retrata en el llibre, però, va més enllà de la vida i la mort de la mare i els sentiments d’un fill imperfecte. Ama és, sobretot, un homenatge a tota una generació de mares, de dones silenciades, arrelades a una classe social marginada on no hi havia temps per reivindicacions feministes, ni per romanticismes. Dones ocupades per sobreviure, per pujar les famílies, per intentar que els seus fills i filles -nosaltres- tinguéssim l’oportunitat de viure una vida que elles no van poder tenir.
“La meva mare va ser moltes vegades mare abans de ser la meva mare”, escriu, “no només dels fills de les famílies per qui treballava: també dels seus pares, dels seus avis, dels seus germans”. Recuperant la memòria d’aquestes dones, Carnero restitueix el testimoni d’aquells oblidats per la història, la de la gent de la “margen izquierda”, de les famílies que no tenen memòria gràfica, un privilegi de les classes benestants a les que ell, tot i ser-ne un nouvingut, té clar que no pertany.
Advocat de professió, inevitablement parlem sobre la feina. Soci d’un bufet de Barcelona, la seva especialització és el dret mercantil. Explica que va tenir molta sort perquè els seus pares tenien estalvis i els van invertir en la seva educació, que li va permetre estudiar en una universitat privada. Confessa que ell hagués estudiat història o filologia hispànica però que quan va haver d’escollir va tenir por. “ Els meus amics del barri tenien habilitat en oficis que jo em veia incapaç de fer, així que vaig optar per una carrera que em facilités l’accés al mercat laboral, i em vaig decidir pel dret”. Considera que ser advocat és una bona feina i que, contra el que pensa molt gent, creu que és una professió creativa.
Sobre el temps que va tardar a escriure la novel·la diu que la va escriure molt ràpid. Pràcticament sense descansar. No la va deixar llegir a ningú perquè tenia clar el que volia i el que no volia dir, el com ho diria i el final. Reconeix que amb aquest segon llibre -el primer va ser una crònica de viatges- ha trobat una veu narrativa amb la que sent còmode i que és aquest l’estil amb que vol anar escrivint.
A part de llegir i escriure, els viatges i la música són les seves altres passions. L’estiu el passarà a Buenos Aires. “Normalment aprofito les vacances per escriure i, si puc, també els caps de setmana; durant la setmana m’és impossible”. A la pregunta de quins llibres ens recomana llegir ens suggereix “La voz del faquir” d’Harkaitz Cano, un dels màxims exponents de la literatura basca. “Cano dibuixa quaranta anys de la història del País Basc a través de la història del cantautor Imanol amb un relat que et sacseja, et remou la consciència, et fa pensar i t’emociona alhora… això és per a mi un bon llibre”.
En acabar la sessió Ramon Setó, coordinador del club, li va fer entrega d’alguns obsequis i també hi va haver temps per a la dedicatòria de llibres, que no van ser pocs. Tot seguit vam visitar part del casc antic de la ciutat.
Carnero té clar que vol continuar escrivint. El seu debut literari no ha deixat indiferent ningú i tant el públic com la crítica el reconeix com un autor que caldrà anar seguint. A nosaltres Ama ens ha agradat i ens ha sorprès. Ens acomiadem d'ell amb el convenciment que ben aviat ens tornarem a trobar. Si més no, a través dels seus llibres.