Utilitzem cookies pròpies i/o de tercers per fer l'anàlisi de la navegació dels usuaris de la nostra web. Més informació.
Llibres d'història de l'ICAT
L'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Tarragona sempre ha tingut interès en donar a conèixer la seva història. Prova d'això són els tres llibres que l'ICAT ha editat durant els darrers anys i que mostren l'evolució de la institució des del seu neixement i fins a l'actualitat.
El primer llibre es va publicar l'any 1999 sota el títol El Col·legi d’Advocats de Tarragona. La seva història (1845-1999), documentat i escrit per les arxiveres del Port de Tarragona Coia Escoda Múrria i Mercè Toldrà Dalmau, una obra que relata els antecedents de l'advocacia a Tarragona, la creació del Col·legi i una cronologia de la vida col·legial fins a finals del segle XX.
El segon llibre, publicat el 2003 i també de l'arxivera Coia Escoda, es va titular Fòrum Jurídic. 10 anys de vida col·legial i és una recopil·lació de la vida col·legial dels deu anys de vida de la revista Fòrum Jurídic (1993-2003) i de la creació de l’Escola de Pràctica Jurídica.
El darrer llibre, El Col·legi de l'Advocacia de Tarragona. La seva història (2000-2022), de l'arxivera Noemi Navarro, es publica l'any 2023 i continua el llegat bibliogràfic del primer llibre d'història, seguint amb el relat ara ja al segle XXI. L'obra també conté un repàs dels antecedents històrics, essent per tant l'obra de referència que engloba la nostra història des de la creació del Col·legi el 1845 i fins a l'any 2022, i que servirà de punt de partida per a nous documents que es vagin publicant en el futur per seguir mantenint el llegat històric de la institució
Breu resum de la història de l'ICAT
Tal i com es recull en els Estatuts col·legials, "són finalitats essencials del Col·legi vetllar perquè l'actuació dels seus o de les seves col·legiats/ades, respongui als interessos i a les necessitats de la societat en relació amb l'exercici de la professió d'advocat/ada, garantir el compliment de la bona pràctica i de les obligacions deontològiques de la professió, ordenar, representar i defensar la professió d'advocat/ada i els interessos professionals de les persones col·legiades i totes aquelles altres finalitats previstes per la llei i les normes aplicables".
Antecedents històrics
Tot indica, d’acord amb els primers llibres d’actes i registres col·legials, que el Col·legi va ser fundat l’any 1845. El de Tarragona va ser un dels primers col·legis de Catalunya, juntament amb Tortosa, Vic, Barcelona o Figueres. La relació de degans des de 1845 i fins a l’actualitat ha estat la següent: Josep M. Torres i de Ferrer (1845), Francesc Riera (1847, 1869, 1864, 1865, 1867), Josep Martí Ayxalà (1858, 1863, 1868, 1869), Josep M. Coma (1860), Joan de Querol i Cabanyes (1861), Antoni Virgili (1925), Antoni Albafull Vidal (1926-1932), Agustí Musté Sandoval (1933-1939), Lluis Monteverde Jordi (1940-1942), Francesc Ferrándiz Arjonilla (1943-1957), Joaquim Delclòs Balvey (1958-1972), Enric Ixart Ventosa (1973-1983), José Luis Calderón Alejaldre (1984-1991), Rafael Fernández del Castillo (1992-1997), Antoni Huber Company (1998-2002), Antoni Vives Sendra (2003-2008), Antonio Salas de Córdoba (2009-2012), Manel Albiac Cruxent (2013-2020), Estela Martín Urbano (2021- )
La fita que va marcar l’inici de la historia profesional de l’Advocacia Espanyola va ser la publicació de la Reial cèdula de 27 de novembre de 1832, que preveia la formació de corporacions professionals del dret a les capitals que ja tinguessin audiències. És aleshores quan comencen a proliferar al llarg del territori espanyol els col·legis d’advocats, amb l’objectiu principal de vetllar pels interessos dels professionals dedicats a l’advocacia, evitar l’intrusisme i lluitar perquè fossin reconeguts i respectats pels funcionaris de l’administració de justícia i els dels serveis penitenciaris. En general els advocats s’agrupaven amb dos objectius fonamentals: el primer, per vigilar que es complís el codi deontològic, i el segon per protegir als col·legiats implicats en accions civils o penals i que la Junta de Govern de cada col·legi assumís la seva defensa, sempre que aquesta fos justa. El 1838 es publicaven els Estatutos para el régimen de los colegios de abogados del reino, on s’exposava en el seu article primer que els advocats podien exercir la seva professió lliurement on vulguessin, sempre i quan tinguessin estudi obert a la població en la qual visquessin i paguessin les contribucions establertes. Els òrgans suprems dels Col·legis eren la junta general, formada per tots els col·legiats, i la Junta de Govern, formada pel degà, dos diputats, el tresorer i el secretari comptador. La durada dels càrrecs era anual.
El 12 de juny de 1844 es publica un Reial Decret referent als col·legis d’advocats que n’incentiva la seva creació, fent actualitzar el cens de les poblacions on encara no n’hi havia, per establir-ne el més aviat possible. És així com a Tarragona, el 19 d’agost de 1844, el Jutge de Primera Instància comunica la recepció del Decret i es compromet a formalitzar la constitució del Col·legi. Per diferents circumstàncies no serà fins al maig de 1845 que queda “instalado el Colegio de Abogados e este partido judicial; habiendo sido electos para la Junta Gubernativa Don José de Torres y de Ferrer, Decano; D. Bartolomé Roig diputado tesorero y D. José Balcells, secretario contador, que es el número de que debe componerse la Junta, por no llegar a treinta el de los Colegiales”. S’adopta com a patró a Sant Raimon de Penyafort, il·lustre jurisconsult barceloní.
El Col·legi d’Advocats com a col·legi professional no consta oficialment com a tal fins al novembre de 1858, quan així hi figura constituït al BOPT. Així mateix, no serà fins al 10 de novembre de 1864 que apareix el primer document amb capçalera del Col·legi d’Advocats de Tarragona, en un ofici signat pel degà Santiago Seidel. El primer llibre d’actes del Col·legi comença el 1858 i acaba el 1872. La primera acta que apareix és de 31 de desembre de 1858. De les primeres actuacions com a col·lectiu professional destaca el 3 d’octubre de 1869, amb una contribució per ajudar a la família del Secretari del Govern Raymundo de los Reyes García, mort tràgicament. Els primers estatuts del Col·legi que consten són els aprovats per Reial ordre de 15 de març de 1895. En relació als primers col·legiats, alguns d’ells van ser personatges de certa rellevància per l’època, entre els quals s’hi comptaven veritables filantrops i polítics: Josep M. de Torres Sedó, Francesc Morera Valls, Antoni de Magriñà i de Suñer, Ferran de Querol i Bofarull, Josep Martí d’Eixalà, Estanislau Figueras Moragas, Josep Anton de Castellarnau, Francesc de Paula Yxart de Moragas, i un llarg etcètera.
Inicis del segle XX
Dels primers anys del segle XX no es disposa de massa informació. A la Guia Judicial de Catalunya de 1919, publicada per la Revista Jurídica de Catalunya, hi consta que hi havia 22 col·legiats, més 6 que vivien fora de Tarragona y 15 no exercents. De l’any 1930 se sap que el Gremio de Abogados comptava amb 17 membres. L’any 1933 el domicili social i la biblioteca consten al carrer de Santa Anna i la sala de togues a l’Audiència Provincial. El nom total de col·legiats des de 1892 ascendeix a 112, dels quals 32 prestaven el servei de torn d’ofici.
El Col·legi durant la guerra civil i la postguerra
La guerra civil va suposar una forta convulsió en l’estructura judicial en l’àmbit estatal. Les gestions judicials disminuïren considerablement i gairebé es paralitzaren els litigis. Alguna de les actuacions destacades del Col·legi durant aquest període va ser una donació de 500 pessetes a l’Hospital de Sant i Batalló Expedicionari el 18 d’agost de 1936. Un cop acabada la guerra, el 26 d’abril de 1939 es constituí la nova Junta de Govern. En aquella època les dependències del Col·legi es trobaven al carrer Cavallers núm. 12. Durant la postguerra, concretament el 21 de desembre de 1947, es van aprovar en Junta General Extraordinària els nous estatuts col·legials. En aquesta època el nombre de col·legiats exercents eren de 48. El 1951 s’acorda diferenciar tres torns d’ofici segons les jurisdiccions criminal, eclesiàstica i civil laboral. El 28 de maig de 1953 es va publicar un Decret del Ministeri de Justícia que ampliava la jurisdicció del Col·legi d’Advocats a tota la província de Tarragona. Arran d’aquesta circumstància es decideix la modificació dels estatuts col·legials. A la memòria anual de l’any 1954 consta que hi havia tres empleats al Col·legi i les dependències restaven obertes de les 4 a les 7. L’any 1955 es modifica l’escut del Col·legi, tasca que va anar a càrrec de Josep Yxart de Moragas. A partir d’aquell moment el Col·legi es dirà Ilustre Colegio de Abogados de la Provincia de Tarragona.
En la dècada dels anys 60 hi hagué un creixement notable en el nombre d’advocats, especialment significativa a partir de 1970 arran de la industrialització. L’any 1970 neix el Grup d’Advocats Joves de Tarragona sota el si del Col·legi, destinat a estudiar els problemes que afectaven les noves promocions i a recolzar-les. El 1972 es realitzen els primers contactes amb les autoritats governatives i judicials per instal·lar la seu judicial al nou Palau de Justícia, i s’acorda dotar als col·legiats de carnets professionals. S’inicia el debat, en el marc del III Congrés d’Advocats Joves celebrat a Tarragona el mes de novembre, sobre la correcta formació dels advocats i ja es comença a parlar de crear una Escola de Justícia Jurídica, precedent de l’actual EPJ.
Tarragona acull el I Congrés de l'Advocacia Catalana
L’any 1973 té lloc el canvi de seu. Primer es trasllada a les dependències del Palau de Justícia i després a la torre Romana de la Pça del Pallol, a l’antiga audiència, on al febrer de 1980 se celebra la primera Junta de Govern. Al mes de juliol s’acorda col·laborar amb les institucions oportunes per tal d’ubicar una Facultat de Dret a Tarragona. El 1981 s’acordà editar el llibre La Justicia en Tarragona a través de los siglos, de Dídac Bertran Vallvé en llengua castellana. El 1983 es crea el Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya i la Generalitat aprova el Reglament de col·legis professionals de Catalunya. El 1985 el Col·legi d’Advocats organitza el I Congrés de l’Advocacia Catalana. L’any 1990 s’organitza la informatització necessària dels serveis col·legials i neix la plana web del Col·legi, la primera de tots els col·legis de l’Estat espanyol. El Col·legi va ser pioner a Catalunya en el moment d’adoptar mesures contra la regulació del torn d’ofici, vetllant pel seu bon funcionament.
L'Escola de Pràctica Jurídica
Una de les fites cabdals de la història del Col·legi va ser la fundació de l’Escola de Pràctica Jurídica, l’any 1993, amb l’objectiu inicial de formar els advocats joves i servir de vincle entre la sortida de la universitat i la seva plena integració. Amb els anys l’EPJ s’ha consolidat com un centre de formació permanent de tot el col·leciu. A la vegada s’inicia la recerca d’una nova seu col·legial i neix també la revista Fòrum Jurídic, que vol esdevenir un mitjà de referència en la comunicació intercol·legial, i que actualment ja compta amb 44 números. El setembre de 1995 es constitueix oficialment el Tribunal Arbitral de Tarragona, que té com a President l’aleshores degà Rafael Fernández del Castillo. Aquest mateix any s’edita el repertori de sentències de l’Audiència Provincial de Tarragona, que forma part del projecte de creació d’una base de dades que va acabar facilitant la consulta de la jurisprudència de l’audiència provincial a través d’internet.
Inauguració de la seu col·legial
L’any 1996 s’acompleix el somni de disposar d’una seu col·legial de propietat, propera al Palau de Justícia i que, finalment, serà compartida amb el Col·legi de Farmacèutics. L’edifici va ser inaugurat el 19 de juny de 1996 pels reis d’Espanya. L’any 1998 el Col·legi va donar suport a la candidatura de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat, fent una gran tasca de difusió que va obtenir nombroses i valuoses adhesions. L’any 1999 té lloc a Tarragona el II Congrés de l’Advocacia Catalana, amb la participació de més de 1.200 advocats i l’assoliment del principal objectiu: la redacció de les bases per al futur Codi de l’Advocacia Catalana. Aquest mateix any es publica el llibre "El Col·legi d’Advocats de Tarragona. 1845-1999", amb la col·laboració del Port de Tarragona.
Transició cap a un nou model d'institució (2000-2022)
El mes de novembre de 2024 es van celebrar eleccions a la Junta de Govern que va guanyar la candidatura encapçalada per David Rocamora Borrellas.
Deganologi (2000-2025)
