Utilitzem cookies pròpies i/o de tercers per fer l'anàlisi de la navegació dels usuaris de la nostra web. Més informació.
L'orfe: el més perjudicat
01/12/2013Una de les prestacions del sistema de la seguretat social és l’orfenesa. Cal diferenciar: l’orfenesa simple -mort d’un dels progenitors- de l’absoluta -mort d’ambdós progenitors-.
Per tenir dret a la prestació d’orfenesa cal complir uns requisits que venen regulats en l’article 175 de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS) que no són altres en termes generals, que ser menor de 21 anys, podent arribar als 25 anys quan l’orfe no efectuï cap treball o els ingressos d’aquest treball siguin inferiors al SMI, o incapacitat pel treball i que el progenitor mort (causant) es trobés en el moment de la defunció en situació d’alta o assimilat a l’alta a la Seguretat Social. Complerts aquests requisits, en els supòsits d’orfenesa absoluta el fill orfe té dret a cobrar el 20% de la base reguladora del causant més un increment d’un 52%. Aquest percentatge d’augment vindria a equivaler a la pensió de viduïtat, que té el mateix tant per cent i que al no sobreviure cap dels dos progenitors, no existeix, i que, en conseqüència, passa a l’orfe.
L’orfenesa simple, pel contrari, el fill orfe té dret a cobrar només el 20% de la base reguladora del causant, si bé cal diferenciar els casos en que el progenitor viu té dret o no a ser perceptor de la prestació de viduïtat. Els requisits per ser beneficiari d’aquesta prestació esmentada, malauradament, cada cop són més dificultosos i exigents. Què passa amb aquells fills orfes d’un progenitor supervivent sense prestació de viduïtat?, Al voltant d’aquesta pregunta es generen múltiples reflexions: no és veritat que aquests orfes tindran una situació de perjudici econòmic al mantenir únicament els ingressos del progenitor viu?; no és veritat que l’orfe es veurà afectat arrel de l’estat civil i de la situació personal que tenien els seus progenitors en el moment de la defunció?; no és veritat que l’interès de l’orfe és el que sempre hauria de prevaler?; no és veritat que la mort d’un progenitor ja és suficientment dura com per, a més a més de tot, perdre gran part dels mitjans de vida familiars?, doncs, sí, efectivament, totes aquestes preguntes tenen una resposta afirmativa.
En relació a tota aquesta controvèrsia envers el percentatge de la base reguladora que correspondria als “orfes relatius” -terminologia utilitzada pels orfes simples quan el progenitor supervivent no té dret a la prestació de viduïtat -, l’article 2.2 del Real Decret 296/2009, de 6 de març, va donar un gir complet amb la nova redacció de l’article 38.1.1 del Real Decret 3158/1966, de 23 de desembre, establint que en els casos d’orfenesa absoluta quan no hi ha beneficiari de la pensió de viduïtat la pensió de l’orfe s’incrementarà en un 52%. Fins a l’entrada en vigor del Real Decret del 2009 citat, que va ser el 22 de març de 2009, era d’aplicació la jurisprudència del Tribunal Suprem en STS de 09/06/2008 i de 24/09/2008, així com la STC 154/2006, de 22 de maig del Tribunal Constitucional (TC), en elles s’argumenta que no pot haver discriminació al fill per raó de filiació ni tampoc respecte la relació del seu progenitor viu amb el causant. També era d’aplicació en aquests supòsit l’Ordre de 13 de febrer de 1967 (articles 16 a 21), la qual preveu en el seu article 17.2 el increment de la pensió d’orfenesa en els casos en que no hi hagi progenitors vius o quan el progenitor viu al morir percebia la prestació de viduïtat.
Els Jutjats Socials de Barcelona sobre aquesta problemàtica s’han pronunciat de diverses formes, a l’entendre alguns d’ells que l’orfe relatiu té dret a l’increment d’un 52% de la pensió d’orfenesa, respecte al ja reconegut inicialment en un 20%, quan el progenitor viu no té dret a la prestació de viduïtat, al no complir els requisits per percebre aquesta prestació tant en els supòsits de matrimonis com en els de separacions o divorcis o parelles de fet. Altres Jutjats d’aquesta ciutat, en canvi, han entès que l’orfe relatiu únicament té dret a cobrar el percentatge dels orfes simples. Formulat recurs de suplicació per part de l’entitat gestora (INSS), o de la part actora (en funció del pronunciament del “fallo” del jutjat d’instància), en tots els casos el pronunciament de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha estat el mateix: l’orfe relatiu,recordem aquell en que el progenitor viu no té dret a la prestació de viduïtat, únicament té dret a cobrar la pensió d’orfenesa del 20% de la base reguladora, sense dret a cobrar cap increment.
El Col·lectiu Ronda davant la discrepància enfront al criteri del TSJC respecte d’altres TSJ, de la doctrina del TC i de la jurisprudència del TS, ha plantejat diversos recursos de cassació davant el Tribunal Suprem, a l’entendre que l’orfenesa absoluta no es pot aplicar en termes estrictes i literals –mort d’ambdós progenitors-, sinó que cal entendre-la en termes més amplis i extensos - mort d’un progenitor sense dret a cobrar pensió de viduïtat el progenitor viu- al suposar en aquest segon supòsit, una pèrdua dels mitjans de vida de l’orfe al no gaudir de les rendes socials del causant, unida a la pèrdua o a la inexistència de la renda social del progenitor viu.
I si estem tots d’acord en que el punt de partida davant de la defunció d’un progenitor sempre és vetllar pel interès de l’orfe - afirmació que és de suposar que ningú nega - hi ha una patent i manifesta discriminació, dels orfes relatius respecte als orfes simples amb dret a prestació de viduïtat del progenitor supervivent i/o respecte als orfes absoluts, al patir un evident i substancial perjudici econòmic respecte d’aquests altres supòsits.
En conseqüència, amb l’increment del 52% de la base reguladora del causant, únicament, sense oblidar la gran i rellevant importància que té, el que s’aconseguiria seria substituir la renda social d’aquella prestació (viduïtat) que falta en la unitat familiar quan no s’ha reconegut aquesta. Per això, cal seguir lluitant fins al final, a l’espera del pronunciament del Tribunal Suprem, amb el ben entès que el més perjudicat en aquestes circumstàncies sempre és l’orfe i, per això ens preguntem: quina culpa té de l’estat civil i/o situació personal dels seus progenitors l’orfe?