Utilitzem cookies pròpies i/o de tercers per fer l'anàlisi de la navegació dels usuaris de la nostra web. Més informació.
El benefici de la segona oportunitat
29/10/2018Amb la publicació al BOE, a principis de 2015, de la normativa referent a la Segona Oportunitat, creiem que s’intenta fer un pas important per buscar mecanismes que permetin que, darrera el fracàs econòmic personal, fos possible “una vida” amb possibilitats de tornar a buscar noves iniciatives, obviant un deute que mai podria liquidar-se, deixant de costat al que no va tenir la sort, els mitjans o el mercat favorable per tirar endavant un projecte empresarial amb implicacions personals que, en la majoria d’ocasions, van suposar aportar un patrimoni, avui exhaurit en funció d’una negativitat induïda.
És cert que en els darrers temps s’han fet esforços per reconduir models personals que comporten limitacions a la pròpia responsabilitat de cadascú, però per damunt de tot es feia necessària una legislació que permetés “al deutor de bona fe” buscar una sortida en positiu per fugir d’un “mercat ocult” on li seria impossible de subsistir des de la transparència.
El model que comentem té, evidentment, mancances importants que, en tot cas, la pràctica i el temps hauran de corregir, però en tot cas el que és evident és que sense la figura jurídica que comentem, moltes iniciatives de futur es veuran frustrades de per vida, per tant, per sobre del negativisme del model, que a vegades es comenta, crec que la iniciativa legislativa ha comportat avançar en un assumpte vital pel nostre demà.
Entrant en l’experiència dels darrers mesos, pel que fa a l’aplicabilitat pràctica de la llei, no oblidem que la seva realitat és una evidència des de fa temps, encara que sigui amb noms diferents, als Estats Units i a Europa; per tant, el tema ha tingut resultats positius a altres països que la segueixen tenint en funcionament i que donen resposta al tema repetit del fracàs d’uns emprenedors per conjuntures que, en tot cas, salvant, de manera vital, la pròpia bona praxis dels implicats.
Pel que fa a la mancança de decisions, respecte la seva aplicació, al deute públic, el tema és també difícil de comprendre si bé som dels convençuts que finalment també incorporarà aquesta “situació deutora” que no pot comprometre una solució que, en tot cas, a curt termini, també en sortirà beneficiada de manera directa al tornar al mercat a persones que ara es veuen aparcades sine die. Qüestió especial és el tema hipotecari i també aquí s’han de fer esforços importants per conquerir l’ampliació en el tema de les entitats financeres, que no poden veure la legislació com un atac a la seva tasca bancaria, sinó com una alternativa de futur en positiu, buscant les vies al respecte que calguin, com crec que s’intenta fer a la majoria de casos.
Esperem que els propers mesos la realitat pràctica permeti que els operadors jurídics implicats en el tema, sàpiguen buscar les formules que comportin un desenvolupament millor, plantejant, si fos el cas, modificacions legals per adequar el contingut a una evidència objectiva que faci prevaler l’eficàcia per damunt de qualsevol altre posicionament.
Tornant al que es l’exposició de motius de la norma que esmentem, es fa referència a la necessitat de que la rescissió econòmica, que ha deixat a molts ciutadans en una precarietat inassumible, s’han de recuperar per la societat; crec que aquesta és una opció inapel·lable, si realment volem creure que la recuperació econòmica és un fet d’èxit per la gent i no només un titular de premsa, amb beneficiaris seleccionats pel seu pes econòmic.