Utilitzem cookies pròpies i/o de tercers per fer l'anàlisi de la navegació dels usuaris de la nostra web. Més informació.
El coordinador de parentalitat, la mà dreta dels jutges de família
14/03/2018La Fundació Filia de Amparo al Menor i el Centre de Mediació en Dret Privat, adscrit a la Conselleria de Justícia de la Generalitat, va posar en marxa al 2015 una prova pilot per introduir la figura del coordinador parental en casos de divorci “d’alta conflictivitat" als jutjats catalans, per tal de minimitzar l’impacte emocional d’un divorci conflictiu en els fills, disminuir els costos judicials i econòmics associats a aquests tipus de litigis i donar un respir al col·lapsat sistema judicial. Catorze ex parelles, que acceptaven iniciar sessions de sis mesos (prorrogables sis mesos mes) amb els coordinadors parentals van participar en aquest programa pilot que va finalitzar a l’estiu de 2017.
En la majoria d’aquestes ex parelles, feia més d’un any que els fills no veien uns dels dos progenitors, sobretot el pare (75%) i també la mare (25%). A causa de les seves crisis familiars, s’assegura —a partir d’informes d’altres professionals— que el 85% dels fills pateixen un dany emocional, com ara còlera, intents d’autòlisi, confusió, vergonya o baixa autoestima. El 78% tenen conductes de violència filioparental, i la meitat tenen parentalitat assumida, és a dir que els menors supleixen la figura parental i actuen d’adults. Amb els treballs de les coordinadores de parentalitat, s’assegura que les relacions entre pares i fills ha millorat en un 57% dels casos, el mateix percentatge en la millora de l’estat emocional dels fills. A més, el 64% dels pares han canviat en positiu l’actitud, i en un 21% dels casos s’han realitzat acords econòmics.
Cal dir que el coordinador parental és una figura de suport a l’execució de la sentència a la que acompanya i assisteix als progenitors per ajudar-los a implementar el seu pla de parentalitat, resoldre diferències i orientar-los en relació a les necessitats dels seus fills. La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya núm. 11/2015, de 26 de febrer de 2015, va ser l’encarregada de definir i fixar les bases de la designació i funcions del coordinador parental el qual necessita per intervenir:
1. Tenir facultats per mantenir entrevistes amb els progenitors, amb els menors, i amb els membres de la família extensa, professors i metges psiquiatres o psicòlegs que atenguin als pares o als fills, sense perjudici del que disposa la Disposició Addicional sisena núm. 4 in fine del Llibre II del Codi Civil de Catalunya.
2. Han d’intentar consensuar amb els pares les mesures d’aproximació (calendari, pautes i condicions de normalització de la relació paterno-filial), que consideren adequades, informant al jutjat dels acords als que arribin les parts o, en cas de desacord, fent les propostes de relacions personals o estades dels menors amb el pare que estimi convenients al jutge de l’execució perquè aquest adopti l’oportuna decisió.
3. La seva intervenció ha de ser temporal per la qual cosa cessarà en el termini de tres mesos, llevat que el jutge disposi raonadament una pròrroga.
Per tant, el coordinador parental és diferent del mediador: dona suport i informa al jutge; les sessions que fa amb pares , mares i família extensa no són confidencials, té contactes amb tots els serveis que atenen el menor, des de l’escola al psicòleg, i pot aprovar petits acords entre les parts, que es comuniquen als advocats i al jutges perquè ho validin.
La secció 12 de l’Audiència de Barcelona ha estat pionera a introduir el coordinador de parentalitat i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el va considerar adient, en una sentència del 2015, tot i matisar que els dos progenitors han d’estar d’acord en quin professional escollir.
Des de llavors la mateixa secció 12 de l’Audiència de Barcelona ha demanat la intervenció d’un coordinador parental a diversos procediments de família amb elevat conflicte, essent la més recent la dictada el 19 de desembre de 2017 al Recurs 1188/2016, on la Sala estima que aquesta figura “és un auxiliar o col·laborador del jutge en la implantació efectiva de les mesures judicials de la manera més consensuada i pacífica possible, en evitació de tot risc emocional en els menors que pugui perjudicar a la seva vida present i condicionar el seu desenvolupament futur de la seva personalitat”. Afegeix la sentència que el coordinador es designarà pel jutjat d’instància, a l’empara del que disposa l’art. 236.3 i la disposició addicional 6a del Llibre II del Codi civil de Catalunya, i la designació, a falta d’acord entre els progenitors, podrà recaure en un professional de les llistes proporcionades pels col·legis professionals de psicologia, treball social, o bé pel Centre de Mediació de Dret Privat i les despeses de la seva actuació, configurada com despeses extraordinàries necessàries s’abonarà per parts iguals, conforme a l’art. 241 i següents de la LEC.
A l’any 2017 hi ha hagut 20 demandes d’un coordinador parental per part dels jutjats catalans en litigis constants i molt conflictius de famílies amb menors al seu càrrec. Segons va informar la directora del Centre de Mediació, el balanç d’aquesta prova pilot és positiu, tot i que es vol crear un grup de treball per polir arestes, com que el coordinador parental tingui més formació, sigui acceptat per tots els agents i que la seva intervenció sigui obligatòria quan el jutge ho decideixi.