Utilitzem cookies pròpies i/o de tercers per fer l'anàlisi de la navegació dels usuaris de la nostra web. Més informació.
La justiciabilitat com a garantia dels drets socials
14/03/2018El primer que vaig fer després d’haver assistit al Congrés de Drets Humans que va tenir lloc a Terrassa, els dies 1-2 de març, va ser anar a una llibreria i comprar la CARTA SOCIAL EUROPEA que a partir d’aleshores tinc al costat dels codis habituals.
Tal i com va vaticinar Mª Carmen Salcedo Beltrán, una de les ponents de la primera taula rodona sobre “L’exigibilitat dels drets socials i la justiciabilitat com a garantía dels drets econòmics, socials i ambientals”, la normativa europea costa d’al.legar i aplicar en els casos que tramitem a diari. Queda com a lluny, i sovint pot ser el millor mecanisme de defensa pels nostres clients. I amb la seva aplicació forcem a que l’ordenament jurídic intern del nostre país s’adapti als convenis, cartes i tractats internacionals, ja que molts cops ens trobem davant de conflictes normatius rellevants.
L’Anaïs Franquesa, ponent i membre d’Irídia, va exposar casos pràctics sobre desnonaments tramitats als jutjats de Barcelona, en els que va sol.licitar mesures provisionals al Tribunal Europeu de Drets Humans, mentre l’administració interna solventava la manca d’habitatge d’una familia amb fills menors; mesures que van ser estimades i que van evitar que una família hagués de viure al carrer, a la vegada que va suposar un cert control a nivell europeu, de l’aplicació i execució de la legislació nacional per part dels tribunals espanyols.
Des de la Secció de Drets Humans del’ICAT es va organitzar el taller sobre LITIGACIÓ CLIMÀTICA, que va impartir en Jordi Jaria Manzano, professor de la URV i investigador del Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT) que va explicar que les activitats de l’home han tingut tant impacte en la terra que fins i tot han pogut donar lloc a una nova era geològica, l’antropocè, temps o època recent caracteritzada per l’efecte de l’acció humana. Els experts sostenen que als voltants del 1950, i després d’11.700 anys, es podria donar per acabat el període anterior, l’holocè, que va ser quan es van començar a dispersar partícules radioactives alliberades en els assajos nuclears. El caràcter desigual del metabolisme social, tendeix a atribuir a una evolució natural de l’espècie humana en el seu conjunt, el que és resultat d’un determinat procés social, que desplega estructures de dominació i que no és equitatiu, ja que depèn de la confluència dels recursos del centre a la perifèria.
Respecte a la litigació climàtica, ens va exposar dos casos reals: el cas Urgenda contra Països Baixos, en el que l’ONG va demandar al govern holandès perquè va decidir disminuir els seus compromisos en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, i en 1a Instància s’ha donat la raó a Urgenda; i el cas Juliana, en el que una organització de joves demanden a l’estat d’Oregón, pel dret a la vida i dret a la llibertat a la propietat (reversió de la política energética).
La litigació climàtica al nostre país es topa frontalment amb el Tribunal Constitucional, on hi ha pendents de resolució la majoria de demandes que s’han interposat, la major part d’elles sobre aigües. En aquests tipus de procediments, ens trobem sovint amb problemes de legitimació processal, de construcció de prova (sovint basada en cadenes causals estadístiques), i de marc legislatiu. L’Acord de París contra el canvi climàtic, ha suposat la regulació de lleis autonòmiques de canvi climàtic, com la Llei 16/2017, de l'1 d'agost, del canvi climàtic del Parlament de Catalunya, que ha estat impugnada per l’Estat espanyol.
Finalment vam parlar dels desplaçats pel canvi climàtic, els nous refugiats, ja que hi ha determinades regions del món (Nova Zelanda, la zona del Mediterrani, etc.) molt vulnerables al canvi climàtic, que fins i tot pot suposar la seva desaparició (Tuvalu i Kiribati).
Divendres al matí es van realitzar d’altres tallers, sobre el bullying, el dret al treball, la protecció de la família, el dret d’accés a la cultura, entre altres. Finalment, i a la clausura del Congrés, en Carles Mcragh, president de les Seccions de Drets Humans del CICAC, va anunciar que el 4art Congrés de Drets Humans es farà al 2019 a Tarragona, i que versarà sobre MEMÒRIA HISTÒRICA.