Utilitzem cookies pròpies i/o de tercers per fer l'anàlisi de la navegació dels usuaris de la nostra web. Més informació.
Més de 100 assistents a la Jornada d'Anàlisi de la Jurisprudència de l'AP de Tarragona
23/10/2018La jornada ha estat inaugurada per l’Excm. Sr. Manel Albiac Cruxent i l’Excm. Sr. Javier Hernández García i el Dr. Federic Adan Domènech, director de l’Escola de Pràctica Jurídica. Han assenyalat la importància d’una jornada d’aquestes característiques. És una oportunitat per intercanviar opinions sobre el criteri de l’Audiència Provincial de Tarragona en diversos àmbits del Dret.
La primera Taula ha anat a càrrec de l’Il·lm. Sr. Roberto Niño, magistrat de la Secció 1a. de l’Audiència Provincial de Tarragona. Ha estat una ponència eminentment mercantilista i concursal.
S’ha explicat l’acció individual de responsabilitat i substitució d’acords socials, l’arxiu exprés del concurs de persona física i el règim de recursos, el Conveni de Montreal relatiu al Transport Aeri, les condicions generals de la contractació en contractes de doble finalitat i, per últim, la competència objectiva del Jutjat Mercantil.
La segona Taula ha estat dedicada a la Jurisprudència en l’àmbit de Dret de Família, a càrrec de l’Il·lm. Sr. Manuel Horacio García.
La Jurisprudència d’aquesta matèria a l’Audiència Provincial de Tarragona no s’aparta dels criteris que estableix el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
La ponència s’ha dividit entre qüestions substantives i processals tals com els aliments dels fills menors i en edat d’estudiar, la guarda i custòdia i la compensació econòmica per raó de treball.
Per altra banda, el pla de criança, l’admissió de prova i fets nous i les despeses extraordinàries.
La tercera Taula, amb l’Il·lm. Sr. Joan Perarnau, va exposar la Jurisprudència entorn al Dret civil català. Ente d’altres temàtiques: la problemàtica de la venda d’un vehicle i la continuïtat o no de l’assegurança d’aquest; la comptabilitat dels vots dels no assistents en juntes de veïns en el marc d’una relació de propietat horitzontal, el pacte comissori a Catalunya i la seva diferència amb l’Estat espanyol o l’estimació substancial de la demanda en els casos en els quals l’actor rebi més d’un 88% de la seva pretensió.
Per últim, es va comentar la responsabilitat patrimonial dels advocats i advocades i el notable increment de les demandes en aquest sentit. Els criteris que l’Audiència Provincial de Tarragona segueix són els mateixos que els del Tribunal Suprem. Va advertir d’anar amb especial atenció a la lex artis, sobretot en matèria processal. L’assessorament al client i la informació sobre les conseqüències de l’estimació o desestimació del cas, la manca d’advertiment i la necessitat d’una fulla d’encàrrec.
El problema d’aquests casos és la prova, tot i que cada cop més es presenten gravacions de les converses entre client-advocat/da. En aquests casos ha de quedar acreditat el dany efectiu, la possibilitat d’èxit del procediment concret i l’existència de nexe causal. La fixació de la indemnització es procura de tendència baixa.
La quarta taula, formada per l’Il·lm. Sr. Manuel Galán, va dedicar-se al control d’abús en contractes subscrits entre una entitat bancària i un consumidor/a. Es va explicar la teoria general de la figura del consumidor i els particulars casos en els quals es pot interposar una demanda per clàusules d’abús.
Es va fer palès en què s’està esperant al pronunciament del Tribunal Suprem per tal de seguir el seu criteri. Es va advertir que, a l’hora d’ al·legar Jurisprudència d’aquesta matèria ha de ser la més actualitzada possible. Això vol dir que hi ha pronunciaments de l’any 2017 que ja han quedat obsolets.
A la tarda, la cinquena i l’última taula de la jornada va oferir una mirada a la Jurisprudència en àmbit penal. L’Il·lm. Sr. Jorge Mora, va ser l’encarregat de dirigir-la.
Es va comentar la casuística de les apel·lacions de sentències absolutòries i els terminis d’instrucció.
L’esquema del recurs d’apel·lació penal després de la Llei 41/2015, de modificació de la LECRIM seria el següent: l’acusació pot al·legar error en la valoració de la prova per demanar l’anul·lació de la sentència absolutòria. El més important és justificar la insuficiència o la falta de racionalitat en la motivació de l’absolució.
Per altra banda, els terminis d’instrucció, després de la reforma de la llei processal penal, té una doble vessant: la temporal i l’acusatòria. Temporalment perquè la instrucció queda limitada a sis mesos prorrogables a un màxim de trenta sis-mesos, sempre justificats i motivats. A més, com a causa excepcional i sempre abans d’acabar el termini d’instrucció, es pot prorrogar fins al màxim estrictament útil per aquest fi.
L’element acusatori, s’explica perquè el Ministeri Fiscal és l’única part que pot promoure l’ampliació del termini d’instrucció i, el Jutge, prèvia audiència de les parts haurà de decidir-ho. És un element clarament de desigualtat per les parts i, per pal·liar-ho, s’estructura la necessitat de motivar exhaustivament la declaració de la complexitat de la causa.
La jornada va acabar amb èxit, amb més de 100 assistents i el compromís de celebrar-la anualment.
