Utilitzem cookies pròpies i/o de tercers per fer l'anàlisi de la navegació dels usuaris de la nostra web. Més informació.
Principals novetats tributàries introduïdes per la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic : la problemàtica de l’IVA i les subvencions
14/02/2018El passat dia 10 de novembre van entrar en vigor les principals modificacions introduïdes al nostre ordenament jurídic per la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, per la que es traslladen a l’ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014, i que es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat el dia 9 de novembre.
Des de la Secció de Dret Financer i Tributari creiem que és important destacar les modificacions que aquest normativa comporta, principalment en l’àmbit de l’Impost sobre el Valor Afegit, i més particularment en la seva repercussió sobre el tractament de les subvencions. I és que amb efectes 10 de novembre de 2017 es modifica el número 3er de l’apartat Dos de l’article 78 i es suprimeix el número 4rt de l’apartat Tres del mateix article de la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l’Impost sobre el Valor Afegit, amb la finalitat d’excloure de la consideració de subvencions vinculades al preu les aportacions dineràries efectuades per l’Administració Pública per finançar certes activitats, la qual cosa implica que aquestes no s’hagin d’integrar en la base imposable de l’Impost. Aquestes activitats queden enquadrades en dos grans grups:
- Per un banda tindríem la gestió dels serveis públics o de foment de la cultura en els que no existeixi una distorsió significativa de la competència, independentment de quina sigui la seva forma de gestió. Aquestes aportacions no limitaran el dret a la deducció de l’impost suportat en base al darrer paràgraf de l’article 93.Cinc de la Llei de l’Impost sobre el Valor Afegit. Estaríem parlant d’activitats que no es presten en règim de lliure concurrència, com podrien ser els serveis de transport municipal, que no deixen de ser un mercat que podríem definir com de monopoli.
- I d’altra banda parlaríem d’activitats d’interès general quan els seus destinataris no siguin identificables i no es satisfaci cap contraprestació, sense perjudici de les conseqüències que d’això es puguin derivar en quant a limitar l’exercici del dret a la deducció al tractar-se d’operacions efectuades al marge de la seva activitat empresarial. Podríem posar l’exemple en aquest cas de les aportacions efectuades per finançar activitats d’investigació, desenvolupament i innovació o els serveis de radiodifusió pública.
Així doncs, podem veure com amb la nova redacció de la norma, i tal i com es menciona en el propi preàmbul de la Llei 9/2017, s’exclouen de la consideració de subvencions vinculades al preu de les operacions que constitueixen la base imposable de les operacions subjectes a l’Impost sobre el Valor Afegit, aquelles aportacions financeres que les Administracions Públiques realitzin a l’operador de determinats serveis de competència pública quan no existeix distorsió de la competència, generalment perquè al tractar-se d’activitats finançades total o parcialment per l’Administració no es presten en règim de lliure concurrència, i per tant aquestes aportacions financeres que no constitueixen subvencions vinculades al preu de les operacions no limitaran el dret a la deducció de l’Impost suportat per aquests operadors.
Ara bé, és molt important tenir en compte que l’Administració fa un matís amb important transcendència en aquest punt, i és que entenen que s’ha d’excloure del concepte de subvenció vinculada al preu les aportacions efectuades per l’Administració Pública per finançar activitats d’interès general quan el seu destinatari sigui el conjunt de la societat, al no existir un destinatari identificable ni tampoc usuaris que satisfacin contraprestació alguna, però en aquest cas sí que això pot tenir incidència en el dret a la deducció de l’IVA suportat al considerar que aquestes operacions es duen a terme al marge de la seva activitat empresarial.
Per tant, i a mode de conclusió, podríem dir que la nova redacció de la norma derivada de la Llei 9/2017 queda lluny de clarificar el tractament i incidència que poden tenir les subvencions en el dret a deducció de l’IVA per als obligats tributaris, amb la qual cosa caldrà esperar als pronunciaments tant de la Direcció General de Tributs com dels Tribunals competents per veure l’abast de la reforma.